Resultats de la cerca frase exacta: 239
|
101.
bec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lluna. Sinuositat sortint en la vora d'un vas, d'una càpsula, etc., per a abocar-ne còmodament el contingut. El bec d'un pot, d'una gerra. Peça metàl·lica, generalment tubular, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar. Bec [...]
bec
|
|
102.
foc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caràcter comunal d'Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència. focs artificials [o focs d'artifici, o focs grecs] Composicions pirotècniques d'efectes lluminosos i sonors. foc follet Flama erràtica que es produeix arran de terra, en els cementiris, etc., per la [...]
|
|
103.
a curta distància
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Protecció civil. Defensa
Dit d'un tret disparat a una distància de la pell entre 30 cm i 1 m, superior a l'abast de la flama i inferior a l'abast dels elements que produeixen tatuatge. [...]
|
|
104.
a frec de roba
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Protecció civil. Defensa
Dit d'un tret disparat a una distància de la pell inferior o igual a l'abast de la flama que surt del canó, que no sol superar els 30 cm, i que produeix tatuatge amb cremades. [...]
|
|
105.
branda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [flama] llama. [...]
|
|
106.
tatuatge
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Protecció civil. Defensa
Marca en la pell o en la roba que envolta l'orifici d'entrada d'una bala, consistent en la cremada de la flama si la distància a què s'ha disparat és molt petita, la incrustació de grans de pólvora o d'altres productes que provenen del tret, i un dipòsit de fum. [...]
|
|
107.
esblamar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron [cessar de fer flama] apagarse. [...]
|
|
108.
flamífer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj [que fa flama] flamígero -ra. [...]
|
|
109.
llama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 flama, flam m. 2 [pasión vehemente] flama. 3 zool [Lama glama] llama m [o f]. [...]
|
|
110.
foguerada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [foc de molta flama] llamarada, fogarada. 2 [calrada] llamarada. [...]
|
bec
1 1 m. [AGR] [LC] [ZOA] Part dels maxil·lars dels ocells revestida d'una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d'arma d'atac i de defensa.
1 2 [LC] bec moll Bocamoll 2.
1 3 [LC] donar-se el bec a ) Dos ocells, aplicar-se mútuament la punta del bec.
1 3 [LC] donar-se el bec b ) Besar-se. Dos enamorats donant-se el bec.
1 4 [LC] tenir bon bec Ésser un bon parlador.
2 m. [LC] [ZOA] Boca còrnia d'alguns animals, com ara les tortugues, certs mol·luscos cefalòpodes, etc.
3 1 m. [BI] [BO] [EI] [LC] [QU] Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes i certs òrgans. Bec del mocador, del davantal. Becs de la lluna.
3 2 m. [LC] [QU] Sinuositat sortint en la vora d'un vas, d'una càpsula, etc., per a abocar-ne còmodament el contingut. El bec d'un pot, d'una gerra.
3 3 m. [LC] [QU] Peça metàl·lica, generalment tubular, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar. Bec de gas, bec d'incandescència, bec Bunsen.
3 4 [TRA] bec de lloro Punta de l'ungla d'una àncora o d'un ruixó.
3 5 [BB] [FLL] bec de ploma Extrem de la ploma d'escriure que estén la tinta damunt el suport de l'escriptura.
3 6 [EI] bec de tallar [o bec de soldar] Bufador2 2.
3 7 m. [LC] Extrem afuat d'un llum per on surt el ble. El bec d'un llum d'oli, d'un llum de petroli.
3 8 m. [MU] Extrem superior del tub dels instruments de canya senzilla, on s'aferra la llengüeta.
3 9 m. [MU] Embocadura de la flauta dolça.
4 1 m. [ZOO] bec d'alena Ocell de la família dels recurviròstrids, d'uns 43 centímetres de llargada, amb el bec llarg, corbat cap amunt, i les potes d'un to blavós (Recurvirostra avosetta ).
4 2 [ZOO] bec d'esclop Ocell de l'ordre dels ciconiformes, amb un gran bec, propi de l'Àfrica central (Balaeniceps rex ).
4 3 [ZOO] bec d'espàtula Ànec cullerot.
4 4 [ZOO] bec de ferro Durbec.
4 5 [ZOO] bec de serra Ocell ictiòfag de la família dels anàtids.
4 6 [ZOO] bec de serra gros Ocell ictiòfag de la família dels anàtids, d'uns 65 centímetres de llargada, de cap verdós i de dors negre (Mergus merganster ).
4 7 [ZOO] bec de serra mitjà Ocell ictiòfag de la família dels anàtids, d'uns 58 centímetres de llargada, caracteritzat per un plomall a la nuca (Mergus serrator ).
4 8 [ZOO] bec de serra petit Ocell ictiòfag de la família dels anàtids, d'uns 40 centímetres de llargada, de plomatge blanc amb traços negres en diverses parts del cos (Mergus albellus ).
5 1 m. [BOS] [LC] bec de cigonya a ) Planta de la família de les geraniàcies, glandulosa, de fulles molt dividides, flors violàcies en umbel·la i fruit prolongat en un llarg bec, que es fa a les vores de camí i en indrets ruderals (Erodium ciconium ).
5 1 m. [BOS] [LC] bec de cigonya b ) Filamaria.
5 2 [BOS] bec de corb Frare del romaní.
5 3 [BOS] bec de gall Corner.
5 4 [BOS] [LC] bec de grua Bec de cigonya.
5 5 [BOS] bec de moixó Passacamins.
6 m. [BOB] [LC] bec de perdiu Cama de perdiu.