61.
patrón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ona m i f 1 [protector] patró -ona. 2 hist patró -ona. 3 [de una casa] patró -ona. 4 crist patró -ona. 5 [de una empresa] patró -ona. m 6 [de un barco] patró. 7 [modelo] patró, model. 8 bot [planta que se injerta] patró. 9 [monedas] patró. Patrón oro, patró or. 10 cortados por el mismo patrón fig [...]
|
62.
prender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
intr 6 [arraigar una planta] prendre, arrelar. 7 [concebir una hembra] prendre. 8 [una vacuna] obrar, operar, actuar. 9 [el fuego] prendre. El fuego no ha prendido, el foc no ha pres. v pron 10 [engalanarse una mujer] empolainar-se, compondre's. [...]
v tr 1 [asir] agafar. 2 [detener a alguien] agafar, capturar, detenir. 3 [sujetar] enganxar, clavar. Se prendió una rosa en el vestido, s'enganxà (o es clavà) una rosa al vestit. 4 [fuego] calar. Prendió fuego a la casa, va calar foc a la casa. 5 [luz] encendre. Prende la luz, encén el llum. v intr 6 [arraigar una planta] prendre, arrelar. 7 [concebir una hembra] prendre. 8 [una vacuna] obrar, operar, actuar. 9 [el fuego] prendre. El fuego no ha prendido, el foc no ha pres. v pron 10 [engalanarse una mujer] empolainar-se, compondre's. |
63.
guía
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
guía de conducta, una guia de conducta. 8 mar guia. 9 min guia. 10 mec guia. 11 econ [documento] guiatge m, salconduit m. 12 [del bigote] punta. 13 bot [de una planta] cimal m, cimalada, branca mestra. 14 pl [riendas] regnes. [...]
|
64.
secar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ressecar. El egoísmo seca el corazón, l'egoisme eixarreeix el cor. v pron 6 [fruta] assecar-se. 7 [ropa, pelo, suelo] eixugar-se. 8 [fuente, río, pozo] assecar-se, eixugar-se. 9 [planta] assecar-se, agostejar-se. 10 fig [enflaquecerse] assecar-se, aprimar-se, amagrir-se. 11 fig [insensibilizarse [...]
|
65.
raíz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] arran de, amb motiu de. 8 de raíz [árbol] de soca-rel. 9 de raíz [un diente] d'arrel. 10 de raíz [un vicio] d'arrel. 11 echar raíces [una planta] arrelar, fer (o criar) arrels. 12 echar raíces fig [instalarse] posar arrels. 13 tener raíces fig estar arrelat. El vicio tenía raíces profundas en su alma [...]
|
66.
terrero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 [de la tierra] terrer -a. 2 [vuelo] ras -a. 3 [caballo] que alça poc les potes. 4 amer [casa] de planta baixa. 5 fig [humilde] humil, modest -a. m 6 [terrado] terrat. 7 [montón de tierra] terregall. 8 [de mina] terregall. 9 [tierra de aluvión] al·luvió, esbaldregada f reg. 10 [blanco de [...]
|
67.
cimiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [generalmente en plural] 1 arquit fonament. Han hecho los cimientos del edificio, han fet els fonaments de l'edifici. 2 [terreno] embasament. 3 fig fonament, base f. 4 desde los cimientos constr de nova planta. 5 desde los cimientos fig constr [desde el principio] de cap i de nou. 6 poner (o [...]
|
68.
cardo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [planta espinosa] card. 2 bot [Cynara cardunculus] card. 3 amer bot [caraguatá] bromèlia f. 4 fig esquerp -a adj, isard -a adj. Es un cardo, és esquerp. 5 fig [persona fea] espantall, lloro. 6 cardo ajonjero (o aljonjero) bot [Carlina acaulis] carlina cardiguera. 7 cardo borriquero (o [...]
|
69.
piso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cuatro pisos, un pastís de quatre pisos. 6 [del calzado] sola f. Zapatos de piso de goma, sabates de sola de goma. 7 piso bajo planta baixa. 8 piso de muestra (o piloto) pis de mostra. 9 piso de soltero pis de solter. 10 piso franco pis franc. 11 piso principal [de una casa] principal, pis principal. [...]
|
70.
leche
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[cría] de llet. Ternera de leche, vedella de llet. 13 echando leches vulg a tota hòstia (o merda), a tot drap. 14 estar en leche [fruta, planta] ésser tendre (o verd). 15 estar en leche [mar] estar tranquil (o calm). 16 estar (o traer, o tener) la leche en los labios fig i fam no haver sortit de l'ou (o [...]
|