41.
esquiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici. S'asseia a la taula estrany a la conversa, silenciós, esquiu. Aspre, desagradable. Veu esquiva. Camí esquiu. [...]
|
42.
acomodat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Benestant . La gent acomodada de la població. [...]
|
43.
borratxada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feta o dita irracional, pròpia de gent beguda. [...]
|
44.
gentalla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gent de baixa estofa, de la pitjor mena. [...]
|
45.
reclusiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que implica allunyament del tracte de la gent. [...]
|
46.
esquerp -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten. Una persona esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp. Un país esquerp. [...]
|
47.
barriscada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de barriscar; l'efecte. Àpat de molta gent. [...]
|
48.
forà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fora, extern. Porta forana. Sentits forans. Gent forana. [...]
|
49.
freqüentat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transitat o visitat per molta gent a totes hores. [...]
|
50.
gruada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vol de grues. Colla de gent que van plegats. [...]
|