1.
fadrí
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ina m i f 1 [persona jove i soltera] mozo -za. 2 [persona soltera] soltero -ra. Trenta-nou anys i encara fadrí!, ¡treinta y nueve años y todavía soltero!3 hist [d'un gremi] oficial, mancebo -ba p fr. Fadrí manyà, oficial cerrajero. 4 fadrí extern [fadristern] segundón, segundogénito. m 5 ict [...]
|
2.
fadrinesa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [estat de fadrí] soltería, mocedad. 2 [qualitat i temps] mocedad. [...]
|
3.
conco
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj i m i f [fadrí o fadrina d'edat] solterón -ona. [...]
|
4.
companyó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ona m i f 1 [company] compañero -ra, compañón ant. 2 hist [d'un gremi] aprendiz -za. 3 hist [fadrí] oficial m. 4 merc socio -a, compañero -ra. [...]
|
5.
renoc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [raquític] enclenque, raquítico -ca. adj i m i f 2 [fadrí vell] solterón -ona. Un oncle renoc, un tío solterón. m 3 zool [capgròs] renacuajo. 4 pl [rampoines] trastos, cachivaches. [...]
|
6.
ministre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
5 ict [fadrí] pez verde. [...]
|
7.
noi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a m i f 1 [persona jove] chico -ca, muchacho -cha, chaval -la. 2 [fadrí] mozo -za. 3 fam [fill] chico -ca, hijo -ja. Aquest és el meu noi, este es mi chico. 4 fam [qualsevol persona] chico. Bé, noi: me'n vaig, bueno, chico: me voy. 5 col·locar una noia [casar-la] colocar (o casar) a una chica. 6 [...]
|
8.
mosso
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [f = mossa] [xicot] mozo, muchacho. 2 [f = mossa] [fadrí] soltero, mozo. 3 [criat d'una masia] mozo, gañán, mozo de labranza. 4 [d'un establiment, d'un magatzem] mozo. 5 [soldat] mozo. 6 [trespeus] trébedes f pl. 7 [capfoguer] morillo. 8 [serjant] cárcel f. 9 bon mosso [ben plantat] buen mozo [...]
|
9.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
orella d'ase bot [Ofidea onotica] oreja de asno. 28 orella de conill bot [Clitocybe infundibuliformis] clitocibe embudado. 29 orella de fadrí agr [en un sembrat] calvero, calva. 30 orella de gat bot [helvel·la] oreja de gato. 31 orella de gat blanca bot [Helvella crispa] oreja de gato. 32 orella de gat [...]
f 1 anat oreja. 2 [estructura interna] oído m. Em fa mal l'orella, me duele el oído. 3 [bona oïda] buen oído m. Tenir orella, tener buen oído. 4 [d'una sabata] oreja. 5 [d'un martell] oreja. 6 [nansa] oreja. 7 [d'una butaca] oreja. 8 agr [orelló] orejera, vertedera. 9 bot [gírgola] seta [del género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el pelo. 14 donar (o prestar) orella fig i fam [escoltar] dar (o prestar) oídos (u oído p fr). 15 donar (o prestar) orella fig i fam [creure] dar (o prestar) oídos (u oído p fr), dar crédito. 16 dreçar les orelles (o l'orella) (o parar l'orella) fig [posar molta atenció] aguzar (o alargar) el oído (o los oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro. 20 escoltar amb totes les seves orelles fig i fam [escoltar atentament] ser todo oídos. 21 escurar-se les orelles [treure la cera] limpiarse los oídos. 22 estirar les orelles a algú fig [castigar] calentar las orejas a alguien, tirar de las orejas a alguien. 23 estirar l'orella al gat fig [jugar a cartes] tirar de la oreja a Jorge. 24 fer orelles de marxant fig [fer el sord] hacer orejas (u oídos) de mercader. 25 obrir l'orella a una proposició fig [mostrar-se disposat a acollir-la] dar (o prestar) oídos (u oído p fr) a una proposición. 26 orella d'ase bot [trompeta] trompeta de los muertos. 27 orella d'ase bot [Ofidea onotica] oreja de asno. 28 orella de conill bot [Clitocybe infundibuliformis] clitocibe embudado. 29 orella de fadrí agr [en un sembrat] calvero, calva. 30 orella de gat bot [helvel·la] oreja de gato. 31 orella de gat blanca bot [Helvella crispa] oreja de gato. 32 orella de gat grisa bot [H. lacunosa] oreja de gato negra. 33 orella de Judes bot [Auricularia auricula-judae] oreja de Judas. 34 orella de llebre bot [Otidea leporina] oreja de liebre. 35 orella de mar zool [Haliotis sp] oreja marina (o de mar). 36 orella de rata bot [pelosella] vellosilla, oreja de ratón. 37 orella d'os bot [Ramonda myconi] oreja de oso, hierba tosera, hierba peluda. 38 parlar a cau d'orella hablar al oído. 39 penjar-se a les orelles de fig [demanar amb insistència] estar dando (o dar) la lata a. Quan vol alguna cosa, es penja a les orelles de qui sigui fins que l'aconsegueix, cuando quiere algo, está dando la lata a quien sea hasta que lo consigue. 40 qui tingui orelles que hi senti al buen entendedor pocas palabras bastan (o con pocas palabras basta). 41 tancar l'orella a fig i fam [no fer cas] cerrar los oídos a. 42 veure's les orelles fig i fam [després d'una malaltia] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza). 43 veure's les orelles fig i fam [econòmicament] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza), salir a flote, ver la luz, salir adelante. 44 xiular-li les orelles fig i fam zumbarle (o silbarle) los oídos. |