v intr fam petar, dinyar-la, anar-se'n al calaix.  [...]

v pron fam [pirárselas] anar-se'n, pirar intr, tocar el dos (o el pirandó).  [...]

loc 1 mar anar a la deriva. 2 fig anar-se'n en orri (o en orris).  [...]

f 1 tovalló m. 2 doblar la servilleta fam [morir] anar-se'n al calaix, fer el darrer badall.  [...]

v tr 1 punxar. v intr 2 fam [morir] petar, anar-se'n al calaix, dinyar-la pron, estirar la pota.  [...]

f 1 [bollo] rosquilla. 2 [larva] cuc m, eruga. 3 venderse como rosquillas fig i fam anar-se'n com pa beneit.  [...]

v intr 1 finar, morir. v pron 2 [finar] finar intr, morir-se. 3 fig delir-se. Finarse por irse de viaje, delir-se per anar-se'n de viatge.  [...]

v tr 1 persuadir. Le he persuadido de que se fuera, l'he persuadit que se n'anés (o d'anar-se'n). v pron 2 persuadir-se.  [...]

m 1 estiueig. 2 estar de veraneo estar de vacances. 3 ir de veraneo anar a estiuejar. 4 ir de veraneo a anar-se'n a estiuejar a.  [...]

v intr 1 marxar, caminar. 2 mil marxar. 3 [irse] marxar, anar-se'n pron. 4 fig marxar, funcionar. Por ahora la cosa marcha, per ara la cosa marxa. 5 ¡marchando! fam [voz del camarero] d'acord!, de seguida!6 marchar sobre mil marxar sobre. Los fascistas marcharon sobre Roma, els feixistes marxaren [...]