El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes i poden expressar més d'un significat, com ara la crida, l'admiració, la sorpresa, la inquietud o l'enuig. Per exemple:
Els vocatius poden anar sols, acompanyar una oració o una interjecció, i poden coordinar-se entre ells. Per exemple:
Lídia?
Lia, fes-nos cas.
Au, Jofre
Senyores i senyors, benvinguts!
Tu i tu, veniu!
També admeten certs adjectius i participis com a modificadors, com ara benvolgut, distingit o estimat. Per exemple:
Benvolguts col·legues, ho hem aconseguit.
Estimada família, tenim novetats!