Resultats de la cerca frase exacta: 351
|
91.
seccionador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interruptor destinat a interrompre la continuïtat d'un circuit, d'un conductor, o a aïllar altres conductors només quan el corrent que el travessa és nul o molt feble. [...]
|
|
92.
encruelir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc., a l'enemic vençut, a la víctima. Hi ha combats en què el vencedor s'encrueleix amb el feble. [...]
|
|
93.
s' 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o h o davant un dels pronoms hi i ho. S'asseu. S'hi posa. S'ho emporta. [...]
|
|
94.
contratemps
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial. En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs. [...]
|
|
95.
proclític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es lliga amb el mot següent formant-hi un sol mot, s'aplica a un mot o una partícula feble. La forma la és proclítica a la canta i enclítica a cantar-la. Mot proclític. [...]
encruelir
|
|
96.
enclític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es lliga amb el mot precedent formant amb ell com un sol mot, s'aplica a un mot o partícula feble. La forma la és enclítica a cantar-la i proclítica a la canta. Mot enclític. [...]
|
|
97.
defallir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre el coratge, l'ànim. Animeu-lo perquè no defalleixi en la seva empresa. Esdevenir feble o mancat de vigor, de forces. Sofriren terribles treballs sense defallir. No he menjat res des del matí: em sento defallir. Fallir. [...]
|
|
98.
divagació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de divagar; l'efecte. Les divagacions d'un escriptor. Les divagacions d'un cervell malalt. Conjunt de canvis en el llit d'un riu i en la direcció de l'aigua quan el pendent és feble. [...]
|
|
99.
pleonasme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús de mots d'idèntic sentit en una mateixa oració, per tal de reforçar l'expressió. Redundància d'un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l'oració. [...]
|
|
100.
efluvi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emissió de partícules subtilíssimes, emanació subtil i invisible. Exhalació percebuda per l'olfacte. L'envolta un efluvi de simpatia. Descàrrega elèctrica en els gasos o en l'aire caracteritzada per una luminescència feble sense soroll ni escalfament [...]
|
encruelir
1 1 v. tr. [LC] Exacerbar. Això li ha encruelit la nafra.
1 2 v. intr. pron. [LC] La pestilència s'encrueleix cada dia més fort.
2 v. intr. pron. [LC] Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc., a l'enemic vençut, a la víctima. Hi ha combats en què el vencedor s'encrueleix amb el feble.