Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit.
La construcció [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents:
Astúries: asturià -ana
Oviedo: d'Oviedo
[...]
Hi ha un ús del condicional, força estès sobretot en els mitjans de comunicació, que es fa servir per marcar distància o donar un valor d'hipòtesi en casos en què la informació encara no està prou contrastada o no està confirmada. Per exemple:
La forta tempesta d'ahir hauria ocasionat tres [...]
una tradició d'ús consolidada, es considera que s'allunya massa de la forma originària (Montréal). Per tant, en català cal escriure Montreal.
Cal recordar que el criteri general actual és, llevat del cas de les formes històriques amb un ús consolidat en català, fer servir les formes originàries o [...]
Fitxa
6586/3Darrera versió: 21.05.2015
Títol
topònims i gentilicis d'Amèrica
Resposta
Amèrica del Nord: nord-americà nord-americana Amèrica del Sud: sud-americà sud-americana Andes, els: andí -ina Anguilla (Regne Unit): anguillà -ana Antigua i Barbuda: d'Antigua i Barbuda Antilles: antillà -ana Antilles Neerlandeses (Països Baixos): antillà -ana Argentina: argentí -ina Aruba (Països Baixos): d'Aruba Bahames, les: de les Bahames Barbados: de Barbados Belize: de Belize Bermudes (Regne Unit): de les Bermudes Bolívia: bolivià -ana Brasil: brasiler -era Califòrnia: californià -ana Canadà: canadenc -enca Colòmbia: colombià -ana Costa Rica: costa-riqueny costa-riquenya Cuba: cubà -ana Dominica: dominiquès -esa El Salvador: salvadorenc -enca, salvadoreny -enya Equador: equatorià -ana Estats Units: estatunidenc -enca; nord-americà, nord-americana Geòrgia: georgià -ana Grenada: de Grenada Guadalupe: de Guadalupe Guaiana Francesa: guaianès -esa Guatemala: guatemalenc -enca Guyana: de Guyana Haití: haitià -ana Havana, l': havà -ana Hawaii: hawaià -ana Hondures: hondureny -enya Illes Caiman (Regne Unit): de les Illes Caiman Illes Falkland (Malvines) (Regne Unit): de les Illes Falkland Illes Turks i Caicos (Regne Unit): de les Illes Turks i Caicos Illes Verges (Regne Unit): de les Illes Verges Illes Verges (EUA): de les Illes Verges Jamaica: jamaicà -ana Martinica (França): de Martinica Mèxic: mexicà -ana Montserrat (Regne Unit): de Montserrat Nicaragua: nicaragüenc -enca, nicaragüeny -enya Nova York: novaiorquès -esa Palau: de Palau Panamà: panameny -enya Paraguai: paraguaià -ana Patagònia: patagó -ona Perú: peruà -ana Puerto Rico: porto-riqueny porto-riquenya Quebec: quebequès -esa Pennsilvània: pennsilvanià -ana República Dominicana: dominicà -ana Rio de Janeiro: carioca Saint Barthélemy (França): de Saint Barthélemy Saint Kitts i Nevis: de Saint Kitts i Nevis Saint Lucia: de Saint Lucia Saint-Martin (França): de Saint-Martin Saint-Pierre-et-Miquelon (França): de Saint-Pierre-et-Miquelon Saint Vincent i les Grenadines: de Saint Vincent i les Grenadines Santo Domingo: dominicà -ana Surinam: de Surinam Texas: texà -ana Trinidad i Tobago: de Trinidad i Tobago Uruguai: uruguaià -ana Veneçuela: veneçolà -ana Xile: xilè -ena
Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Calen més cadires per al ball.
Si voleu que funcioni, ens calen reforços.
Ara bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb [...]
aleshores fa referència a la bona situació en què es troba un local, una botiga, etc, i és sinònima d'altres locucions, com ara en el cor de. Per exemple:
Té una botiga en ple centre comercial de Girona.
Van comprar un pis en el cor del barri vell.
[...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple:
Digues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor.
Digues-li que [...]
Sovint es fa un ús abusiu del verb celebrar. És un ús adequat en el sentit d''acomplir segons un ritual, solemnement, una reunió, un acte o un conjunt d'actes, una cerimònia'. Així doncs, es pot dir:
Els funerals se celebraran a la catedral.
Ahir es va celebrar l'acte d'obertura del Parlament [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]
Fitxa
6586/3Darrera versió: 21.05.2015
Títol
topònims i gentilicis d'Amèrica
Resposta
Amèrica del Nord: nord-americà nord-americana Amèrica del Sud: sud-americà sud-americana Andes, els: andí -ina Anguilla (Regne Unit): anguillà -ana Antigua i Barbuda: d'Antigua i Barbuda Antilles: antillà -ana Antilles Neerlandeses (Països Baixos): antillà -ana Argentina: argentí -ina Aruba (Països Baixos): d'Aruba Bahames, les: de les Bahames Barbados: de Barbados Belize: de Belize Bermudes (Regne Unit): de les Bermudes Bolívia: bolivià -ana Brasil: brasiler -era Califòrnia: californià -ana Canadà: canadenc -enca Colòmbia: colombià -ana Costa Rica: costa-riqueny costa-riquenya Cuba: cubà -ana Dominica: dominiquès -esa El Salvador: salvadorenc -enca, salvadoreny -enya Equador: equatorià -ana Estats Units: estatunidenc -enca; nord-americà, nord-americana Geòrgia: georgià -ana Grenada: de Grenada Guadalupe: de Guadalupe Guaiana Francesa: guaianès -esa Guatemala: guatemalenc -enca Guyana: de Guyana Haití: haitià -ana Havana, l': havà -ana Hawaii: hawaià -ana Hondures: hondureny -enya Illes Caiman (Regne Unit): de les Illes Caiman Illes Falkland (Malvines) (Regne Unit): de les Illes Falkland Illes Turks i Caicos (Regne Unit): de les Illes Turks i Caicos Illes Verges (Regne Unit): de les Illes Verges Illes Verges (EUA): de les Illes Verges Jamaica: jamaicà -ana Martinica (França): de Martinica Mèxic: mexicà -ana Montserrat (Regne Unit): de Montserrat Nicaragua: nicaragüenc -enca, nicaragüeny -enya Nova York: novaiorquès -esa Palau: de Palau Panamà: panameny -enya Paraguai: paraguaià -ana Patagònia: patagó -ona Perú: peruà -ana Puerto Rico: porto-riqueny porto-riquenya Quebec: quebequès -esa Pennsilvània: pennsilvanià -ana República Dominicana: dominicà -ana Rio de Janeiro: carioca Saint Barthélemy (França): de Saint Barthélemy Saint Kitts i Nevis: de Saint Kitts i Nevis Saint Lucia: de Saint Lucia Saint-Martin (França): de Saint-Martin Saint-Pierre-et-Miquelon (França): de Saint-Pierre-et-Miquelon Saint Vincent i les Grenadines: de Saint Vincent i les Grenadines Santo Domingo: dominicà -ana Surinam: de Surinam Texas: texà -ana Trinidad i Tobago: de Trinidad i Tobago Uruguai: uruguaià -ana Veneçuela: veneçolà -ana Xile: xilè -ena