plaer dels déus, un plaer suprem. Deïtat masculina. Els déus i les deesses de l'Olimp. Persona o cosa que es té en màxim respecte o consideració, per damunt de qualsevol altra. Per a ell el seu pare és un déu. El diner és el seu déu. Ésser [...]

Sentit corporal amb què es perceben els sabors. L'òrgan del gust. Tenir el gust fi, delicat, esmussat. Sabor. Un gust agradable, exquisit. No tenir una menja gust de res. No sentir el gust del menjar. Sensació agradable que produeixen certs sabors i, en general, plaer que hom [...]

'organisme. Una sensació agradable, desagradable. Una sensació de plaer. Percepció d'una impressió rebuda a la perifèria per un nervi sensitiu que la transmet dels òrgans dels sentits als centres nerviosos. sensació consecutiva Prolongació d'una vivència [...]

Anada que hom fa per terra, per mar o per aire per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra ciutat, a un altre país. Un viatge a Amèrica. Un viatge de plaer. Un viatge al voltant del món. Ha caigut malalt durant el viatge. Emprendre un viatge. El viatge de nuvis [...]

Flor de roser. Rosa boscana, salvatge. Rosa de cent fulles. Rosa blanca. Rosa te. Rosa vera. Un pom de roses. Aigua de roses. Essència de roses. Fresc com una rosa. Tenir una rosa a cada galta. no hi ha rosa sense espines No hi ha plaer que no porti aparellada alguna pena. Roser 1 [...]

vista genealògic. Un fill de bona casa. Ésser l'últim d'una casa. La casa reial de França. La casa ducal de Cardona. ésser com de casa Ésser una persona íntima que es considera com de la família. ésser molt de casa Tenir el seu plaer més gran a [...]

algú. Fer mal, un menjar. Fer un crit, un xiscle, un xiulet. Fer soroll, xivarri, brogit, remor. Fer un arbre ombra. Fer una rialla, un plor. Fer efecte, sensació. Fer plaer. Fer goig. Presentar-se (una condició atmosfèrica). Fa vent, pluja, boira. Fa mal temps. Fer una tempesta. Fa bon [...]