FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que inhibeix. Un decret inhibitori. Formulat per un òrgan jurisdiccional que es creu competent per a conèixer d'un determinat afer, i dirigit a un altre que en aquell moment en coneix, per tal que el primer en desisteixi. Petició inhibitòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Denota la possibilitat del que es diu. Potser arribarà demà. Encapçalant una oració i seguit de que, atenua un suggeriment, una ordre o una prohibició. Potser que ho deixi per a un altre moment. Potser que no en parlessis amb ell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinat, però no explicat amb precisió. En un moment donat vaig decidir anar-me'n. La doctrina s'entén com un cos de principis i sabers considerats universals, independents d'un context donat. Persona que s'ha donat al servei d'una institució religiosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia infecciosa accidental i transitòria que ataca un gran nombre de persones d'una regió. Hi ha una epidèmia de verola. Les conferències han esdevingut una epidèmia. Plaga o malura infecciosa en les plantes, que té una gran virulència en un moment donat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on tomba o gira un camí, una carretera, etc. Tombada 4 . Moment en què acaba un període de temps i en comença un altre. El tombant de segle. al tombant de A la vora de, a punt d'un temps determinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de culminar; l'efecte. Posició d'un astre en el moment en què passa pel meridià local. culminació inferior Culminació que té lloc en creuar un astre el meridià inferior. culminació superior Culminació que té lloc en creuar un astre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar onades (en la mar). El vent encrespava les aigües de la badia. Es va girar un garbí fort, i la mar es va encrespar en un moment. Enmig de les serralades que s'encrespaven. Irritar-se. La fera engabiada s'encrespava més i més. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escotilla petita que generalment és a popa de l'embarcació. Part de l'empostissat d'un escenari que en un moment determinat pot abaixar-se o fer-se córrer i deixar, així, una obertura per on pot sortir en escena o desaparèixer-ne un personatge, un objecte, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant. Vent que ve de l'est. Fa un llevant fort. al llevant de taula En el moment d'acabar un àpat. Fruita, dolços, etc., que se serveixen al final d'un àpat. Lleves dels clemàstecs. [...]
