FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar o caminar oscil·lant, insegur. Mostrar-se dubtós, perplex, en l'execució d'una cosa. No va pas titubejar a oferir un premi tan important. Vacil·lar en l'elecció dels mots, en llur pronunciació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa ufana d'alguna cosa, se'n glorieja, s'hi fa veure. No n'està pas poc, d'ufanós, del seu triomf! Que cria ufana. Quines plantes tan ufanoses, en aquest jardí! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tija tan curta que sembla inexistent, ja que en ésser molt curts els entrenusos, les fulles surten totes juntes fent una roseta a la base. El plantatge i l'atzavara són plantes acaules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure l'engrut (d'una cosa engrutada). Aquesta americana és tan bruta que abans de rentar-la haurem de desengrutar el coll. Perdre l'engrut. El paper es desengruta quan les pastetes s'assequen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a una tangent. En la direcció d'una tangent. Força tangencial. Que tan sols té una lleugera relació amb alguna cosa. No cal que parlem dels aspectes tangencials del nou projecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una altura considerable. Salten alt. Ella salta més alt que tu. En veu alta. No parlis tan alt, que el despertaràs. Per sobre de la nota musical deguda. Aquest piano està afinat molt alt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix una sensació anàloga a la d'una cremada, que cou. Dolor coent. Plorava llàgrimes coents. Excessivament picant. Aquesta botifarra no es pot menjar de tan coent. Una paraula coent. Ridícul per presumpció, cursi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En direcció a l'interior d'una cosa des de la perifèria, més o menys lluny en aquesta direcció. Aquesta bala no s'ha ficat tan endins de la soca com l'altra. Mar endins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crebantar, fer malbé els lloms (d'algú, d'alguna bèstia). T'esllomaré a bastonades. Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Aixecant aquell pes, em vaig esllomar. Amb aquesta feina tan dura s'esllomarà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. Aquesta gent és tan esnob que resulta ridícula. Maneres esnobs. [...]
