FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propensió a imitar. Adopció per part d'una espècie de coloració o morfologia semblants a les d'una altra espècie que és menys vulnerable als atacs dels depredadors. Conducta inconscient mitjançant la qual hom adopta el comportament, el llenguatge i les idees del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la lingüística que estudia les relacions entre la morfologia i la fonologia i, especialment, com es realitzen els fenòmens morfològics en el nivell fonològic. Descripció de les operacions per les quals l'estructura superficial d'una oració, d'una frase [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, de morfologia molt diversa, que sovint presenten làtex i es caracteritzen perquè les seves flors posseeixen un dispositiu que, en enganxar-se a les potes dels insectes, facilita el transport del pol·len, a la qual pertanyen, entre d'altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe de briòfits terrestres, caracteritzats per la seva morfologia tal·losa o foliosa dorsiventral, ramificats dicotòmicament, i amb esporòfits efímers, sense clorofil·la. Individu d'aquesta classe. hepàtiques folioses Hepàtiques que presenten caulidi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
afil·loforats, de morfologia que recorda la de la coliflor, de carn blanca i rametes de color salmó, bon comestible fins i tot cru (Ramaria botrytis). Manetes arrissades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Organisme de natura doble, producte de la simbiosi entre un fong i una alga o una cianofícia, que presenta una morfologia i una fisiologia pròpies, sovint ben adaptat a ambients poc favorables per a les plantes vasculars. liquen d'Islàndia Liquen de l'ordre de les lecanorals, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cilíndric i coloració brunenca, amb bandes laterals més fosques i contrastades, que habita a les zones humides de l'alta muntanya (Lacerta vivipara). Rèptil saure de petites dimensions i de morfologia semblant a la d'un lacèrtid. Cerverina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
morfologia molt diversa i flors agrupades en capítols, entre les quals hi ha espècies silvestres i d'altres de cultivades per al consum o com a ornamentals, a la qual pertanyen les margarides, el gira-sol, els enciams, la carxofera, el clavell de moro, les dàlies, l'àrnica, els cards, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capbussament. relleu montserratí Relleu que presenta una morfologia semblant al massís de Montserrat. relleu tabular Relleu estructural constituït per una capa o diverses capes de roca resistents i horitzontals que formen un altiplà. En microscòpia òptica de llum transmesa, grau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
què no hi ha cations. grup de l'epidota Grup de sorosilicats hidratats, rics en calci i alumini, de simetria ròmbica o monoclínica i morfologia prismàtica típica, que tenen la major part dels cations d'alumini disposats en cadenes paral·leles a l'eix b del cristall. grup [...]
