FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, desembarassar-se (d'allò que porta) posant-ho en un lloc. Va deposar el sac que duia a l'espatlla. Deposar escombraries al carrer. Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). El fang i el llot que la riuada ha deposat. Aquest vi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extens en amplada, que té una amplada considerable. Un barret d'ales amples. Ample d'espatlles. Un carrer ample. Que té més amplada que les sèries restants de la mateixa família, s'aplica als caràcters gràfics. D'una amplada que mesura tal o tal extensió. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sota un punt de vista determinat. Davall 2. El pis, la botiga, el carrer de sota. El cotxe fa un soroll estrany: mira què hi ha a sota. La porta és tancada i per sota no es veu llum. El llençol de sobre i el de sota. Un balcó enrajolat per sota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar. Baixar del quart pis al carrer. L'estel baixa: no té vent. El torrent baixa entre roques. Recórrer baixant. Baixar l'escala, els esglaons de quatre en quatre. Hem baixat la drecera en cinc minuts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
? —Cull papers pel carrer. Agafar (una cosa caiguda a terra, escapada, etc.), per tornar-la al seu lloc. Cull-me el mocador que m'ha caigut. Collir un punt escorregut de la mitja. No passar-li a algú desapercebut (allò que diu un altre i que després podrà fer servir oportunament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un fill [o esperar una criatura, o esperar un nen] Estar embarassada. Confiar en l'ajut d'algú. Ell no espera sinó en mi. Restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada (d'algú o d'alguna cosa). T'esperaré al carrer. Feia una hora que t'esperava. No les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d'intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordinària o usual. Una sala gran. Un estany gran. Una plaça gran. El carrer gran o major d'un poble. Un safareig molt gran. Aquestes sabates em són grans. Un gran esforç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més gran. La major part dels habitants. El major divisor comú de dos nombres. Més important, principal. El carrer major d'un poble. El pal major d'una nau. La vela major. L'altar major d'una església. La festa major d'un poble. Ofici major. Alcalde major. Sagristà major [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
corresponent a un mes en un treball pagat per mesos. començar per alguna cosa Fer-la en primer lloc. Començaren per despullar-lo. Constituir la primera part o començament (d'una cosa). El mot que comença la frase. La casa que comença el carrer. Una cosa, entrar en la seva primera part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ara són a l'extrem del carrer. Els extrems dels dits. Estimar-se amb extrem. Això és l'extrem de la poca vergonya. Punt, moment, grau, estat, etc., situat a la màxima distància possible del seu oposat. Recórrer una cosa d'extrem a extrem. Passar d'un extrem a l'altre [...]
