Resultats de la cerca frase exacta: 10

Criteris lingüístics
1. Equivalències castellà - català. mayoridad f  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
mayoridad f - majoria d'edat / majoritat f Condició de major d'edat. [...]
2. Equivalències castellà - català. minoría f  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
minoría f - minoria f Part de la població d'un estat, d'una ciutat, etc., que té elements culturals diferencials respecte a la majoria. [...]
3. Abreviatures. Escriptura. Partició  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures, com a representació escurçada d'un altre mot, no s'han de partir a final de ratlla. Tampoc no s'ha de separar, en un canvi de ratlla, l'abreviatura del mot o de la xifra que acompanya. La majoria de programes de tractament de textos inclouen combinacions de tecles que permeten [...]
4. Equivalències castellà - català. capacidad de obrar f  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
capacidad de obrar f-capacitat d'actuar / capacitat d'obrar f Aptitud plena d'una persona per ser titular de drets i obligacions i poder-los exercir, que generalment s'adquireix amb la majoria d'edat. [...]
5. Documentació administrativa. El saluda. Signatura  [PDF, 734 kB]
Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
De fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents administratius. En aquest cas es redueix a la rúbrica, que se situa sota el nom ja imprès de la persona que emet el saluda. [...]
6. Funció demarcativa. Inici de frase. Després de punt  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En la majoria dels casos, la majúscula està determinada per un punt de la frase anterior i, per tant, no hi ha dubte, cal començar amb majúscula: «Hi ha un cap de taur, blanc com el sorral que el sol mossega. Un cap de taur ver, un cap de taur pintat com un trofeu tribal. Colors antics de coltells [...]
7. Documentació administrativa. El contracte i el conveni. Criteris generals de redacció  [PDF, 734 kB]
Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
identificats amb epígrafs. La majoria de models esquemàtics són impresos de l'Admi- nistració i la resta de contractes i convenis presenten una gran variació temàtica. Els blocs d'informació del contracte i del conveni s'han d'ajustar al que disposi la normativa aplicable i, si escau, el plec de clàusules [...]
8. Introducció  [PDF, 175 kB]
Font Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
política o social expressada pel nom, per exemple). A la vista de les dificultats, es va decidir replantejar el treball sobre criteris de traducció i limitar-lo a la relació entre el català i el castellà. Les traduccions entre aquesta parella de llengües són també la font de la majoria de les qüestions que [...]
9. Verb. Futur i formes de subjuntiu  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
1. Identificació de la qüestió La llengua castellana utilitza el temps de futur per indicar obligació. En català, com en la majoria de les llengües romàniques, és preferible adoptar el punt de vista que la llei és vigent en el moment que es llegeix. Per tant, és recomanable no fer servir el futur [...]
10. Introducció  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
de la majúscula. En canvi, els noms propis per convenció són noms comuns elevats a la categoria de propis per un sistema convencional i, com ja esmenta M. Moliner, són els que presenten més problemes. Virtualment, la majoria de noms comuns es poden fer servir com a noms propis ( Fuster, Port Vell [...]