FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, ésser del mateix valor, preu, significació que una altra. Sis euros equivalen a mil pessetes. La seva resposta equival a un refús. Aquestes dues expressions s'equivalen en la majoria dels casos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glàndula pròpia de la majoria dels vertebrats, que en els humans és situada en la cavitat abdominal, entre el duodè i la melsa, la qual descarrega en l'intestí prim el suc que segrega. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils del grup dels quelonis, terrestres, amb el coll completament retràctil i la closca i el plastró soldats com una cloïssa, que inclou la majoria de tortugues de terra. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Anatòlia. Relatiu o pertanyent a Anatòlia o als seus habitants. Grup de llengües indoeuropees que comprenia, durant el segon mil·lenni aC, la majoria de llengües de l'Àsia Menor. Relatiu o pertanyent a l'anatòlic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn plantes llenyoses de fulles simples i de flors regulars, amb els estams que porten quatre teques, de distribució tropical, a la qual pertanyen la majoria dels mangles. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur de fórmula general (C5H8)n, que ocorre en la majoria d'olis essencials i d'oleoresines i que pot ésser considerat com a oligòmer o polímer de l'isoprè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Últim període de la vida, edat avançada. Arribar bo i sa a la vellesa. donar els fills mala vellesa als pares No tractar-los bé, donar-los disgustos. tenir bona vellesa Tenir una vellesa sense els mals propis de la majoria dels ancians. tenir mala vellesa Tenir una vellesa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de serps de nineta rodona, amb el cos recobert de plaques regulars i simètriques, algunes amb dents posteriors verinoses, que comprèn la majoria de les serps dels Països Catalans i del continent europeu. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Floc de neu. Mesura de capacitat per a grans o per a fruita. Part de la majoria dels arts d'encerclament i de ròssec, i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En les plantes, fibra d'uns 350 a 400 àngstroms de gruix. Feix d'hifes. Fibra citoplasmàtica proteica d'uns 20 a 40 àngstroms de gruix que forma part del citoesquelet de la majoria de les cèl·lules eucariotes. [...]
