Àrea temàtica
Teledetecció

ca - altitud n f
es - altitud
en - altitude

Definició
Distància vertical entre un punt, tant si és sobre el terreny com en una plataforma de teledetecció, i una superfície de referència, que pot ser el geoide (sovint aproximat pel nivell mitjà del mar) o una superfície regular que s'aproximi a la seva forma real, com un el·lipsoide de referència.

Si la superfície de referència és un punt del geoide, aquesta distància s'anomena altitud ortomètrica (H), i és la que s'utilitza habitualment en els mapes topogràfics. En canvi, si la superfície de referència és un el·lipsoide, aquesta distància s'anomena altitud el·lipsoidal (h). En altimetria de radar es poden obtenir altituds el·lipsoidals. En aquest cas, l'equació que permet determinar el nivell del mar o de la Terra és h = a − r + c, on a correspon a l'altitud del satèl·lit, r correspon a l'abast del sensor i c correspon a les correccions aplicades per a compensar els efectes atmosfèrics (ionosfera i troposfera), de l'onatge, de la pluja, de les marees, del moviment del pol, etc.

Com a cas particular cal esmentar que les altituds proporcionades pels sistemes de GNSS són sobre el seu el·lipsoide de referència (típicament WGS84) i, per tant, si es volen obtenir altituds ortomètriques cal fer els corresponents càlculs, que impliquen disposar d'un model de geoide, per la qual cosa les altituds ortomètriques d'aquests aparells són poc exactes, excepte en els equipaments més sofisticats.

Vegeu també elevació¹, altura, abast i dàtum vertical.

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6