Resultats de la cerca frase exacta: 274
|
31.
botafió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cordeta que penja d'una vela i que serveix per a rissar-la. Corda emprada per a unir dues peces de xarxa quan són calades. [...]
|
|
32.
falset
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu artificiosa que s'emet per fer sons molt aguts. El cantant ha de saber unir el falset a la veu natural. Veu de falset. [...]
|
|
33.
coaptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir o ajustar l'una a l'altra (especialment les parts d'un os trencat, d'una juntura dislocada, els llavis d'una ferida, etc.). [...]
|
|
34.
acoblar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunir formant parella o coble. Acoblar els bous a l'arada. Aparellar (elements compositius iguals). Unir (dues peces) de manera que ajustin perfectament. Unir (dos circuits elèctrics o més) per tal de produir una transferència d'energia elèctrica de l'un a l'altre. Unir [...]
|
|
35.
cassanell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastonet de fusta tornejada, que s'estreny al centre, emprat, a manera de passador, per a unir l'extrem d'una corda a la gassa d'una altra. [...]
|
|
36.
barbeta 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cordill o piola que serveix per a unir de costat dues cordes paral·leles o gairebé paral·leles que treballen en sentits oposats. Tros de corda prima i de poc aguant. [...]
|
|
37.
osteocol·la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Incrustació cel·lular de carbonat de calci en els troncs de les plantes, que es creia que era bona per a unir els ossos fracturats. Adhesiu orgànic animal, obtingut dels ossos. [...]
osteocol·la
|
|
38.
enferir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar (un ham) a un braçolí o pèl de cuca, unir (el ruixó) a la corda, (l'àncora) a la cadena, etc. Envergar (una vela), i preparar-la per a ésser hissada. [...]
|
|
39.
agermanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a terme projectes solidaris. Fer avenir perfectament. Dos colors difícils d'agermanar. En ella, el talent s'agermana amb la modèstia. La poesia i la pintura s'agermanen a l'exposició que hem visitat avui. Unir, mancomunar. Agermanàvem els nostres esforços. [...]
|
|
40.
abeurada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abeurar. Abeurador1 3. Mescla molt clara de ciment, guix o calç amb aigua, que serveix per a emblanquinar parets, unir o rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment. [...]
|
osteocol·la
1 f. [LC] Incrustació cel·lular de carbonat de calci en els troncs de les plantes, que es creia que era bona per a unir els ossos fracturats.
2 f. [EI] Adhesiu orgànic animal, obtingut dels ossos.