FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fornir. Conjunt d'estris, d'accessoris, necessaris per a alguna cosa. Tot el forniment de la cuina. La càbria amb tot el seu forniment. Quadernes de la punta de proa i de popa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta o metàl·lica que, en la part inferior de la nau, va de proa a popa i sobre la qual es munta la carcassa del buc. Cresta òssia que presenta l'estèrnum dels ocells voladors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branqueta prima i envescada que s'empra per a caçar ocells. Costera². Perxa posada horitzontalment i entravessada a proa de l'arbre d'una nau que serveix per a fermar-hi una vela quadra. Penis 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de caure la roba, un vestit. Aquest vestit té un bon caient. El caient d'una frase. caient d'ulls Manera habitual d'abaixar els ulls una persona. al caient de En el moment de caure (la tarda, una hora, etc.). caient de popa Part de cap a popa d'una vela de tallant. caient de proa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Biga de fusta o perfil de ferro o d'acer, en forma de T o de doble T, disposats de proa a popa damunt la quilla, a la qual són units per l'interior del buc d'una embarcació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça adaptada a la cara anterior de la roda de proa. Prolongació corba o en forma d'angle que tenen els pilars d'un pont i que serveix per a disminuir la resistència que oposen al corrent. Bandera de bauprès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de proa d'un xabec, d'una fragata, d'una corbeta, d'un bergantí, d'una goleta, etc., però no d'una barca de mitjana, ni d'un iot. Verga més baixa del trinquet. Vela que s'enverga en el trinquet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bec d'ocell. Part d'un animal o d'una planta que té una semblança amb el bec dels ocells. Cara de persona. El rostre de la noia reflectia una profunda tristesa. Esperó de bronze fixat a la proa dels vaixells de guerra en l'antiguitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d'un arbre). En les naus llatines, passar l'antena d'una banda a l'altra per la cara de proa de l'arbre en virar de bord. Hissar una vela de tallant fins al cim del pal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de dos arbres, el mestre inclinat cap a proa, dues veles llatines i una pollacra. barca de panescalm Panescalm. barca nua Barca sense arboradura ni cap element que sobresurti del ras de l'orla. barca palangrera Llagut palangrer. barca solera Rai1 1. Transbordador fluvial de mercaderies [...]
