FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part favorable d'una cosa. Cal que sospeseu els pros i els contres d'aquesta decisió. en pro Favorablement, a favor. Han votat en pro. en pro de Favorablement a, a favor de. Quatre vots en pro de la immunitat del general i cinc en contra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de fulles simples i enteres, flors regulars, que tenen de cinc a vuit pètals, nombrosos estams i l'ovari, ínfer, format per dos verticils de carpels soldats, i de fruit en balàustia, a la qual pertany el magraner. Individu d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té quinze davant seu, el que fa setze. Que és una de les setze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Som setze; a cadascú ens ha de tocar una setzena part. Cinc setzens, 5/16. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de compte de valor de dotze diners. Moneda encunyada a diferents èpoques, de diversos valors i metalls. cinc sous Moneda d'argent de Catalunya que valia la meitat de 5 rals. sou d'Eivissa Moneda d'aram amb valor de 6 doblers. sou d'or Sòlid¹. sou de Perpinyà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pagar o donar (diners), especialment a contracor. Només va escaguitxar cinc euros. La vora o un altre indret d'una tela, perdre el bon estat per haver-se desfet o afluixat l'entrellaçament dels seus fils. Aquests pantalons li són tan estrets que se li han escaguitxat les costures. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos condrictis, de cos fusiforme, amb cinc fenedures branquials, la segona aleta dorsal molt més petita que la primera, la caudal semilunar, i les dents grosses i tallants, de vida pelàgica oceànica i grans predadors, que inclou el solraig i el tauró blanc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Saxifraga, de la família de les saxifragàcies, de flors amb cinc pètals, deu estams i dos carpels no soldats enterament entre ells, amb l'ovari sovint semiínfer, que es fa en diversos ambients, especialment als indrets pedregosos i a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta anual de la família de les cucurbitàcies, robusta i molt pilosa, de tiges ajagudes amb circells, fulles pinnatisectes amb els segments lobulats, flors unisexuals grogues, amb cinc lòbuls patents, i fruit en pepònide, originària del sud d'Àfrica i cultivada pels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de billar que es juga en una taula gran amb forats en els quatre angles, en el centre de la qual es planten en quincunci cinc bitlles petites i en què es marquen punts pel fet de ficar una bola en un forat o fer caure bitlles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba perenne de la família de les rosàcies, de fulles palmaticompostes que tenen de cinc a set folíols oblongs, d'un verd fosc per sobre, sedosos i argentats per sota i al marge, i de flors blanques en corimbe, que es fa a les roques calcàries d'alta muntanya (Potentilla [...]
