51.
preexistir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Existir en un estat anterior, amb anterioritat a algun moment, a alguna cosa. [...]
|
52.
paf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl o contra algun altre objecte. Soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl o contra algun altre objecte. [...]
|
53.
desnutrició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat fisiològic que deriva de la manca d'aliments o d'algun nutrient determinat. [...]
|
54.
fosfà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrur de fòsfor polinuclear no substituït o substituït per algun grup alquílic o arílic. [...]
|
55.
intermissió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interrupció d'alguna cosa per algun temps. En med., cessació temporal d'una febre. [...]
|
56.
alfonsí 2 -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a algun dels reis anomenats Alfons. Partidari d'Alfons XII d'Espanya. [...]
|
57.
dislàlia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trastorn de la parla que consisteix en una dificultat en la pronúncia d'algun so. [...]
|
58.
periodista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per professió fer reportatges, entrevistes, etc., en algun dels mitjans de comunicació. [...]
|
59.
provenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir l'origen en algun lloc, en alguna cosa. Tot el mal prové d'això. [...]
|
60.
alesiat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espatllat, inutilitzat, en alguna part del cos. Estar nafrat o alesiat d'algun dels seus membres. [...]
alesiat -ada
adj. [LC] [MD] Espatllat, inutilitzat, en alguna part del cos. Estar nafrat o alesiat d'algun dels seus membres. |