Sovint s'utilitzen els verbs referits als àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar) amb valor transitiu, però d'acord amb la normativa, aquests verbs són intransitius i, per tant, no poden portar un complement directe.
Així, en lloc de dir:
He sopat una truita
Berenarem torrades
Què heu dinat [...]
Per designar la llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats irregularment lobulades i migpartides, la forma normativa és nou. Per exemple: El seu berenar preferit era pa amb nous.
La variant anou, malgrat que no està recollida en el diccionari [...]
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar [...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
La preposició cap a, o cap en alguns casos, expressa l'orientació o la direcció d'un moviment. També pot expressar una aproximació que pot ser espacial, temporal o de quantitat. Per exemple:
Gireu cap a la dreta.
Podeu venir a berenar cap a les sis.
En aquesta ampolla hi caben cap a dos litres [...]
té quatre amigues] Demà vindran totes quatre nenes a berenar a casa.
Aquesta construcció també també és possible quan s'elideix el nom. Per exemple:
Porta'ls tots dos.
Demà vindran totes quatre.
Així doncs, si el nom no s'ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir [...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)