Resultats de la cerca frase exacta: 23
|
21.
daurat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. Acció i efecte de daurar. dauradura. És una peça molt ben treballada, però la dauradura és pèssima. 2 adj. De color d'or. auri, d'or o semblant a l'or. melat, color de mel. ros com fil d'or, es diu d'un cabell de color daurat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
22.
cola
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 21 cola de milano (o de pato) constr cua d'oronella (o d'oreneta). 22 cola de oro cola de daurar. 23 cola de pescado cola de peix, ictiocol·la. 24 cola de zorra bot [Alopecurus mysuroides] cua de guineu. 25 estar en la cola [ser el último] anar a la cua. 26 hacer cola fer cua. 27 no pegar ni con cola [...]
|
|
23.
full
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. foli, full d'un llibre o d'un manuscrit; full de paper que fa 22 × 32 cm. 2 pa(d'or, d'argent), full molt prim, batut, que es fa servir per a daurar o argentar. L'or, gràcies a la seva extraordinària mal·leabilitat, es pot reduir a fulls d'un gruix de 0,0001 mm. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
1 plec, full de paper plegat pel mig. quartilla, quarta part d'un full de paper; full de paper que és la meitat d'un foli o d'un holandès. holandès, quartilla de format més gran que la normal. Per a entendre aquesta terminologia cal tenir en compte que antigament un full de paper tenia unes mides molt reduïdes, condicionades pels seus mètodes de fabricació primitius. El paper de tinta no podia tenir gaire més de 40 × 50 cm. A Holanda el manufacturaven un xic més gran que aquí. Una quartilla holandesa, doncs, era més gran que les normals. A títol de curiositat donem aquí les mides més corrents dels fulls de paper normalitzats segons la DIN (norma industrial alemanya), que avui es va imposant arreu. A0: 841 × 1.189 mm. A4: 210 × 297 mm. A5: 148 × 210 mm. A6: 105 × 148 mm. A7: 74 × 105 mm. En totes aquestes mides, la relació entre els costats és sempre igual que la relació entre el costat d'un quadrat i la seva diagonal. Un llibre infòlio té el full d'impressió plegat una vegada; en quart, quan és plegat dues vegades; en vuitè o en octau quan és plegat tres vegades; en dotzè, plegat quatre vegades, però en una forma especial, i en setzè, plegat quatre vegades, cada vegada pel mig. foli, full d'un llibre o d'un manuscrit; full de paper que fa 22 × 32 cm. 2 pa (d'or, d'argent), full molt prim, batut, que es fa servir per a daurar o argentar. L'or, gràcies a la seva extraordinària mal·leabilitat, es pot reduir a fulls d'un gruix de 0,0001 mm. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 plec, full de paper plegat pel mig.
quartilla, quarta part d'un full de paper; full de paper que és la meitat d'un foli o d'un holandès.
holandès, quartilla de format més gran que la normal. Per a entendre aquesta terminologia cal tenir en compte que antigament un full de paper tenia unes mides molt reduïdes, condicionades pels seus mètodes de fabricació primitius. El paper de tinta no podia tenir gaire més de 40 × 50 cm. A Holanda el manufacturaven un xic més gran que aquí. Una quartilla holandesa, doncs, era més gran que les normals. A títol de curiositat donem aquí les mides més corrents dels fulls de paper normalitzats segons la DIN (norma industrial alemanya), que avui es va imposant arreu.
A0: 841 × 1.189 mm.
A4: 210 × 297 mm.
A5: 148 × 210 mm.
A6: 105 × 148 mm.
A7: 74 × 105 mm.
En totes aquestes mides, la relació entre els costats és sempre igual que la relació entre el costat d'un quadrat i la seva diagonal. Un llibre infòlio té el full d'impressió plegat una vegada; en quart, quan és plegat dues vegades; en vuitè o en octau quan és plegat tres vegades; en dotzè, plegat quatre vegades, però en una forma especial, i en setzè, plegat quatre vegades, cada vegada pel mig.
foli, full d'un llibre o d'un manuscrit; full de paper que fa 22 × 32 cm.
2 pa (d'or, d'argent), full molt prim, batut, que es fa servir per a daurar o argentar. L'or, gràcies a la seva extraordinària mal·leabilitat, es pot reduir a fulls d'un gruix de 0,0001 mm.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana