El substantiu pudor és masculí quan fa referència l'aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Per exemple:
Has de respectar el seu pudor: si no li agrada parlar de segons què, no el pressionis.
Va atemptar contra el pudor quan va fer aquella grolleria [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
exemple: La colònia fa molt bona olor.
Per indicar que una cosa fa mala olor, l'expressió adequada és fer pudor. Així, cal dir: Deu haver de ploure perquè les clavegueres fan pudor.
En sentit figurat, el verb olorar significa descobrir per algun indici una cosa oculta. Amb aquest significat el verb [...]
Cal distingir entre les formes confús, confusa i confós, confosa perquè no volen dir el mateix.
Confús, confusa és un adjectiu que significa 'indistint, poc clar' i també 'torbat a causa de la vergonya o el pudor'. Així, es pot dir:
Tinc un record bastant confús d'aquell dia.
Amb aquell estil [...]