FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., estrangers. Imitar els costums, les maneres, etc., estrangers. Adoptar usos, costums, maneres, etc., estrangers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., orientals. Imitar els costums, les maneres, etc., orientals. Adoptar usos, costums, maneres, etc., orientals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitar d'una manera il·lícita (l'obra d'un altre). Contrafer un llibre. Imitar fraudulentament (un objecte que té un caràcter autèntic), falsificar. Contrafer una moneda o un bitllet de banc. contrafer a l'espiritual Substituir el contingut profà d'una obra per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l'aparença. L'humorista mimava la manera de caminar del president. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., occidentals. Imitar els costums, les maneres, etc., occidentals. Adoptar usos, costums, maneres, etc., occidentals. Turquia s'occidentalitzà amb la revolució de Kemal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., hebraics. Revestir de la forma hebraica. Adoptar usos, costums, maneres, etc., hebraics. Omplir d'hebraismes. Imitar la llengua, l'estil, els costums, etc., hebreus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a acollir la nova d'una cosa que semblava no poder ésser. ha! ha! Expressió usada per a indicar satisfacció, triomf. ha! ha! [o ha! ha! ha!] Expressió usada per a imitar una riallada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer escarn (d'algú). Reien d'ells escarnint-los. Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d'algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare. Escarnien la veu i el caminar d'aquell pobre home. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propensió a imitar. Adopció per part d'una espècie de coloració o morfologia semblants a les d'una altra espècie que és menys vulnerable als atacs dels depredadors. Conducta inconscient mitjançant la qual hom adopta el comportament, el llenguatge i les idees del [...]