Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 10.567

Diccionari de la llengua catalana
111. fricatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En fonèt., que es produeix per la fricció de l'aire en passar entre dos òrgans bucals acostats fins a formar una obertura molt estreta. La s i la f són consonants fricatives. [...]
112. operculat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proveït d'opercle. Grup de fongs ascomicets que expulsen les espores gràcies a l'obertura d'un opercle situat a l'àpex de l'asc, al qual pertanyen les pezizals. Individu d'aquest grup. [...]
113. tarja
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escut militar medieval de forma rectangular. Placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació. Obertura rectangular practicada a la part superior d'una paret o d'un envà, sobre una porta. [...]
114. barbada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió anatòmica del cavall i d'altres haveries que té com a base òssia el maxil·lar inferior. Cadeneta de ferro que de vegades porta la brida, que va per sota la barba d'una branca del fre a l'altra. Barbiquell del cim del bauprès. Fons de sorra contigu a un clap d [...]
115. aurícula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat del cor dels vertebrats que rep la sang de les venes i l'empeny al ventricle. En zool. i en bot., apèndix en forma d'orella. Mol·lusc gastròpode de closca en espiral amb l'obertura en forma d'orella. Grup de cèl·lules generalment de color i aspecte diferenciats [...]
116. burca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit amb què algunes dones de certs països de tradició islàmica es cobreixen completament el cap i el cos i que disposa d'una reixeta o d'una obertura a l'altura dels ulls per a veure-hi. [...]
117. clivella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura longitudinal més o menys pregona com les que es fan en la superfície de certs cossos quan es contreuen. Una clivella a la pell, al suro, a la roca. Una clivella en una capa de pintura.  [...]
118. sola
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del calçat que correspon a la planta del peu. La sola d'una sabata, d'una espardenya. Una espardenya amb sola de sabata. La sola d'una mitja, d'un mitjó. de set soles Expressió aplicada a persones que intensifica el nom que acompanya i generalment té un sentit pejoratiu [...]
119. badalot
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caixa o buc de l'escala. Obertura elevada que dona pas a la claror dins una habitació. Construcció que sobresurt de la coberta d'un edifici i que forma la part superior de la caixa de l'escala. [...]
120. finestra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura generalment rectangular i a certa distància del sòl, practicada en la paret d'una construcció, per donar entrada a la llum i a l'aire. Finestra alta, baixa. Conjunt de fulles o de batents de tancament de l'obertura d'una finestra, generalment fets de fusta i envidriats, per [...]
Pàgines  12 / 1.057 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>