El terme català normatiu parapent fa referència a un planador ultralleuger flexible, de forma rectangular i de pes inferior al del pilot, que permet l'enlairament i l'aterratge a peu. Així, es pot dir: Per aquelles muntanyes es veuen molts parapents.

La denominació parapent també designa la modalitat de vol lliure que consisteix a llançar-se suspès d'un parapent des del pendent d'una muntanya en direcció a la vall. Per tant, es pot dir: Aquest dissabte aniré a fer parapent.

Per designar tant el planador com la modalitat de vol també es pot fer servir el terme secundari ala de pendent.

La forma parapente és una denominació francesa que combina la primera part de la paraula parachute (que vol dir 'paracaigudes') i la paraula pente (que vol dir 'pendent').

Cal no confondre el terme ala de pendent amb la forma ala delta, que designa un planador de forma triangular.