Resultats de la cerca frase exacta: 191

Diccionari de la llengua catalana
1. humà -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les persones, propi de les persones. La natura humana. Intel·ligència humana. No diví. Propi de la feblesa, la imperfecció, etc., de l'ésser humà. Una reacció molt humana. Que mostra simpatia pels éssers humans. Éssers humans. [...]
2. humanitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer humà. Esdevenir humà. El seu caràcter despietat es va humanitzar amb el temps. Portar a l'abast de l'ésser humà. L'acció humana, alterar (un paisatge o un ecosistema), especialment degradant-lo. [...]
3. amoret
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura d'infant nu i amb ales que originàriament representa l'amor humà, però sovint esdevé un mer recurs ornamental. [...]
4. deshumanitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú o alguna cosa) el caràcter humà. Perdre el caràcter humà. El saber està en perill de deshumanitzar-se. [...]
5. humanal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Humà . Humanal llinatge. [...]
6. shigel·la
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bacteri gramnegatiu immòbil del gènere Shigella, de la família de les enterobacteriàcies, patogen per a l'ésser humà, agent de la disenteria. [...]
7. cosmovisió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Visió global del món i del lloc que hi ocupa l'ésser humà, que orienta la interpretació i la valoració de l'existència. [...]
8. teàndric -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és alhora diví i humà. [...]
9. praxi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Activitat pràctica de l'ésser humà, en contraposició a la contemplativa o teorètica. Pràctica d'una professió, especialment de la medicina. en bona praxi Segons la bona pràctica mèdica. [...]
10. apetència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència de l'ésser humà, d'un ésser organitzat, a cercar allò que satisfà les seves inclinacions naturals, les necessitats del seu organisme. Gana 2. En els objectes inanimats, afinitat natural.  [...]
Pàgines  1 / 20 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>