FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les persones, propi de les persones. La natura humana. Intel·ligència humana. No diví. Propi de la feblesa, la imperfecció, etc., de l'ésser humà. Una reacció molt humana. Que mostra simpatia pels éssers humans. Éssers humans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer humà. Esdevenir humà. El seu caràcter despietat es va humanitzar amb el temps. Portar a l'abast de l'ésser humà. L'acció humana, alterar (un paisatge o un ecosistema), especialment degradant-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Activitat pràctica de l'ésser humà, en contraposició a la contemplativa o teorètica. Pràctica d'una professió, especialment de la medicina. en bona praxi Segons la bona pràctica mèdica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència de l'ésser humà, d'un ésser organitzat, a cercar allò que satisfà les seves inclinacions naturals, les necessitats del seu organisme. Gana 2. En els objectes inanimats, afinitat natural. [...]