Resultats de la cerca frase exacta: 20
|
11.
esbalçar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [estimbar] despeñar. [...]
|
|
12.
espenyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [estimbar] despeñar. v pron 2 despeñarse. [...]
|
|
13.
despeñar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 estimbar, espenyar, despenyar, esbalçar. v pron 2 [precipitarse, arrojarse] estimbar-se, espenyar-se, despenyar-se. 3 fig [en los vicios, etc] precipitar-se, lliurar-se. [...]
|
|
14.
arriscar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [arriesgar] arriscar. 2 [despeñar] estimbar, despenyar. 3 [elevar] elevar, pujar. v pron 4 [arriesgarse] arriscar-se. 5 [las reses] despenyar-se, estimbar-se. 6 fig [enfurecerse] enfurir-se, enfurismar-se. [...]
|
|
15.
derrocar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [despeñar] estimbar, espenyar, despenyar, esbalçar. 2 [demoler] enderrocar, derrocar, demolir, derruir. 3 fig enderrocar, derrocar. Derrocar al tirano, enderrocar el tirà. [...]
|
|
16.
derrumbar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 esfondrar, enfonsar, enderrocar. Derrumbar un edificio, esfondrar un edifici. 2 [derribar] abatre. 3 [despeñar] estimbar, esbalçar, espenyar, despenyar. v pron 4 [desplomarse] esfondrar-se, enfonsar-se. 5 [desmoronarse] ensulsiar-se, ensulsir-se, ensorrar-se, esllavissar-se. La pared se ha [...]
|
|
17.
despenyar [o espenyar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estimbar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
18.
espenyar [o despenyar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estimbar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
19.
precipitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estimbar. 2 accelerar. 3 (precipitar-sepron.) atropellar-se obrar a la lleugera passar l'arada davant els bous obrar sense pesar bé les coses anar de pressao fer les coses de pressa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
20.
llançar [o llençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va [...]
1 La forma llençar s'usa sovint amb el significat de tirar una cosa a una certa distància o posar-la en un lloc destinat a recollir els rebuigs, amb la intenció de desfer-se'n. tirar (→). Li va tirar una pedra i el va tocar al cap. dardar, tirar a tall de dard. En un accés d'ira, li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va estimbar l'auto pels penya-segats de la costa. expel·lir, llançar a fora. Expel·lir sang per la uretra. gitar. Gitar una pedra, un dard. Gitar les temptacions. engegar. Engegar les campanes al vol. voleiar o boleiar, llançar enlaire. Boleiar una moneda per fer cara o creu. estampar, llançar violentament una cosa sobre una altra. D'una empenta el va estampar a la paret. Va agafar l'escaquer i el va estampar contra l'armari. aviar. Aviar l'aigua del safareig. fulminar, llançar una condemnació, especialment en nom de l'Església. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges. escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver. emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor. 2 Llançar una nau: Avarar o varar, portar una nau del lloc on ha estat construïda fins al mar. 3 → expropiar. 4 (llançar-se o llençar-se pron.). Deixar-se anar daltabaix, enlaire, contra algú, etc. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. S'afuà sobre el seu guardià amb l'esperança de sobrar-lo. abalançar-se, fer l'acció de llançar-se contra algú. capitombar (intr.), llançar-se de cap. precipitar-se estimbar-se tirar-se embrancar-se, llançar-se a un afer, una discussió, etc., de difícil sortida. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 La forma llençar s'usa sovint amb el significat de tirar una cosa a una certa distància o posar-la en un lloc destinat a recollir els rebuigs, amb la intenció de desfer-se'n.
tirar (→). Li va tirar una pedra i el va tocar al cap.
dardar, tirar a tall de dard. En un accés d'ira, li va dardar l'escombra i li buidà un ull.
rebotre. Li va rebotre un plat pel cap.
rebatre. El vaig rebatre contra la paret.
projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre.
precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc.
estimbar. Va estimbar l'auto pels penya-segats de la costa.
expel·lir, llançar a fora. Expel·lir sang per la uretra.
gitar. Gitar una pedra, un dard. Gitar les temptacions.
engegar. Engegar les campanes al vol.
voleiar o boleiar, llançar enlaire. Boleiar una moneda per fer cara o creu.
estampar, llançar violentament una cosa sobre una altra. D'una empenta el va estampar a la paret. Va agafar l'escaquer i el va estampar contra l'armari.
aviar. Aviar l'aigua del safareig.
fulminar, llançar una condemnació, especialment en nom de l'Església. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges.
escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver.
emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor.
2 Llançar una nau: Avarar o varar, portar una nau del lloc on ha estat construïda fins al mar.
3 → expropiar.
4 (llançar-se o llençar-se pron.). Deixar-se anar daltabaix, enlaire, contra algú, etc.
afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. S'afuà sobre el seu guardià amb l'esperança de sobrar-lo.
abalançar-se, fer l'acció de llançar-se contra algú.
capitombar (intr.), llançar-se de cap.
precipitar-se
estimbar-se
tirar-se
embrancar-se, llançar-se a un afer, una discussió, etc., de difícil sortida.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana