FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. L'hem de desacostumar de llevar-se tan tard. Perdre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) el delit de fer qualsevol cosa que exigeix un esmerç d'activitat, un esforç. Perdre el delit de fer qualsevol cosa que exigeix un esmerç d'activitat, un esforç. Després d'un bon àpat m'engorroneixo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer completament. Aquella sobtada desgràcia esvaní les seves esperances. Desaparèixer completament. La visió s'esvaní. Perdre a poc a poc la força. Una olor que s'esvaneix aviat. Perdre el coneixement transitòriament. De l'esglai que tingué, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, perdre's, anar a fons. La nau naufragà davant Tarifa. Les persones que anaven en una nau naufragada, perdre's, anar a fons. Naufragàrem prop de l'estret. Fracassar, arruïnar-se, etc. Naufragar en un negoci, en una empresa. [...]