FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contreure i estrènyer els músculs (d'una part delcos). L'Olga arrupí les espatlles. Contreure els músculs delcos. Arrupir-se de fred. Els ocells de nit s'arrupeixen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representant d'un copríncep. Antigament, autoritat delegada de la Corona o d'una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Execució judiciald'allò que està disposat en un testament. Documents i papers que comporta aquesta execució. Junta dels executors testamentaris. Procés judicial per a l'execució d'una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que embarga, que és un impediment. Afectació de béns o de drets a l'execució ordenada per l'autoritat judicial, conseqüència d'una condemna pecuniària, tant en la via civil com en la via penal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El fred, causar la rigidesa (delcos, d'un membre). El fred li havia enrederat els braços. El cos, un membre, posar-se rígid a causa del fred. Se li havien enrederat les cames. Els vaig trobar enrederats de fred. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrega, obligació onerosa. Càrrega que afecta un bé moble o immoble en benefici d'un tercer. Diferència entre el que ha demanat una part i el que se li ha concedit en la resolució judicial, la qual fonamenta un recurs. [...]