Resultats de la cerca frase exacta: 9
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
cita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. [...]
|
|
2.
citador citadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que cita. [...]
|
|
3.
fragment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros d'una cosa trencada. Un fragment d'una estàtua. Part que ha restat, que es publica o se cita d'una obra. Part d'una obra musical. [...]
|
|
4.
acudir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, anar a un indret on ha estat cridat, atret per algun motiu. Acudir a una cita. Tots acudiren a la platja per veure el vaixell. acudir com un clau Acudir puntualment. Una idea, un pensament, una resposta, etc., oferir-se sobtosament a l'esperit. No sabien què contestar-li, no se [...]
|
|
5.
exemple
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de comparació del que pot esdevenir-se de semblant. Oblidar els exemples de la història. Fet que se cita com a suport d'una asserció. Has fet moltes coses mal fetes: per exemple, no avisar-lo. Passatge d'un autor o enunciat que se cita com a suport o il·lustració d'una regla [...]
|
|
6.
atendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reunió. Atenent que és fora de la ciutat, no podrà comparèixer a la cita. Tenir atencions (envers algú). No m'atén com jo voldria. atendre una prometença [o atendre una convinença] Complir-la. Prestar atenció (a un client) en un establiment públic, [...]
|
|
7.
citar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passatge d'un autor) en suport del que diu. El conferenciant cità un vers de Virgili. Anomenar (algú) com a digne d'atenció, d'admiració. Fou citat en l'ordre del dia pel seu coratge. [...]
citar
|
|
8.
plantar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a tants anys Dir que en té tants tenint-ne més. M'he plantat a vint anys. Deixar, abandonar, (algú). Quan em va dir això, vaig girar l'esquena i el vaig plantar. A en Joan, la seva xicota l'ha plantat. deixar plantat algú No acudir a la cita que s'hi té. Pegar [...]
|
|
9.
salt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
salt qualitatiu en la cadena evolutiva humana. fer el salt a algú No comparèixer a la cita donada, no complir el compromís contret. Si no pots venir, truca'm; no em facis el salt. En Martí, si en fa d'anys que fa el salt a la dona! salt d'aigua Caiguda de l'aigua d'un corrent [...]
|
citar
1 1 v. tr. [LC] [DR] [AD] Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. El jutge ha citat els testimonis.
1 2 [DR] [AD] citar a dia cert Un jutge o un tribunal, intimar algú perquè comparegui davant seu el dia i l'hora prefixats.
1 3 [DR] [AD] citar a execució Intimar un deutor demandat perquè comparegui en un judici executiu dins un termini prefixat, una vegada practicada la diligència d'embargament dels seus béns.
1 4 [DR] [AD] citar a termini Un jutge o un tribunal, intimar una persona perquè comparegui davant seu dins un termini prefixat.
2 tr. [LC] [FL] [FLL] Algú, adduir de viva veu o per escrit (un passatge d'un autor) en suport del que diu. El conferenciant cità un vers de Virgili.
3 tr. [LC] Anomenar (algú) com a digne d'atenció, d'admiració. Fou citat en l'ordre del dia pel seu coratge.