FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inspirat en l'art grec antic. Edifici neogrec. Relatiu o pertanyent a l'art, la història, la llengua i la literatura gregues des de l'època medieval. Llengua grega des de l'època medieval fins avui. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comentari rabínic d'un text bíblic, de l'època antiga o medieval, que té per finalitat explicitar diversos punts jurídics o desenvolupar un ensenyament moral per mitjà de diversos gèneres literaris com ara relats, paràboles o llegendes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua, es desenvolupa, etc., d'una manera regular, amb pausa i mesura. El caminar compassat de l'animal que fa rodar la sínia. Parlava amb una compassada gravetat. En mús., al compàs adequat. En la lit. catalana medieval, versificat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suposar. Fer una suposició. Per via de suposició. En suposició. Proposició que expressa allò que hom suposa. En la lògica medieval, manera de significar d'un terme segons que aquest sigui pres en la seva materialitat o remeti a un concepte o a un individu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó alt del qual se servien els pelegrins en llurs viatges pedestres. Vara de metall que usen certs capellans en les processons i altres cerimònies religioses. Espasa d'estoc, que punxa però no talla. En la literatura occitana i catalana medieval, vers o ratlla d'una [...]