Resultats de la cerca frase exacta: 139
|
41.
acantoma de la beina del fol·licle pilós (anomalia morfològica)
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
42.
estructura de fol·licle limfàtic agregat de l'intestí prim (estructura corporal)
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
43.
fol·licular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al fol·licle. Semblant a un fol·licle. Que afecta el fol·licle. [...]
|
|
44.
el·lèbor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Helleborus, de la família de les ranunculàcies, de fulles palmades o trifoliades i de flors amb periant simple, nombrosos estams i diversos pistils que donen fruits en fol·licle. el·lèbor blanc Veratre. [...]
|
|
45.
pelicans
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les ranunculàcies, pubescent, de fulles dividides en segments linears, flors liloses o rosàcies prolongades en un esperó, i fruit en fol·licle, també pubescent, que es fa en erms i prats secs (Delphinium pubescens o Consolida pubescens). [...]
|
|
46.
dehiscència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'obrir-se naturalment un òrgan clos, com el pericarpi de certs fruits o l'antera d'un estam, per a deixar anar el seu contingut. dehiscència fol·licular Obertura del fol·licle madur que permet el despreniment de l'oòcit, a la meitat del cicle menstrual. [...]
|
|
47.
masera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les asclepiadàcies, de fulles oposades, ovades o lanceolades i força coriàcies, flors petites, groguenques i disposades en cimes axil·lars, i fruit en fol·licle, que es fa en marges de bosc i en clarianes, sobretot a muntanya [...]
|
|
48.
braquiquíton
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de tronc engruixit, fulles estretament rombals, lluents, flors d'un groc verdós i fruits grossos en fol·licle llenyós, reunits en grups de tres a cinc, originari d'Oceania, sovint plantat com a ornamental en avingudes [...]
braquiquíton
m. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de tronc engruixit, fulles estretament rombals, lluents, flors d'un groc verdós i fruits grossos en fol·licle llenyós, reunits en grups de tres a cinc, originari d'Oceania, sovint plantat com a ornamental en avingudes, parcs i jardins ( 
|
|
49.
barb 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita massa blanquinosa de substància sebàcia, amb la punta negra, localitzada generalment a la cara i a l'esquena, resultat de l'obstrucció d'un fol·licle sebaci. Inflor morbosa produïda per la larva del tàvec en la pell dels bovins. Forat que presenten les pells [...]
|
|
50.
seder 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata o arbust baix de la família de les asclepiadàcies, laticífer, de fulles lanceolades o linears, flors blanques en inflorescències umbel·liformes extraaxil·lars, i fruit en fol·licle inflat, amb moltes llavors, cadascuna amb un llarg plomall sedós, [...]
|
braquiquíton
m. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de tronc engruixit, fulles estretament rombals, lluents, flors d'un groc verdós i fruits grossos en fol·licle llenyós, reunits en grups de tres a cinc, originari d'Oceania, sovint plantat com a ornamental en avingudes, parcs i jardins (Brachychiton populneus ).
m. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de tronc engruixit, fulles estretament rombals, lluents, flors d'un groc verdós i fruits grossos en fol·licle llenyós, reunits en grups de tres a cinc, originari d'Oceania, sovint plantat com a ornamental en avingudes, parcs i jardins (