adv 1 [solament] solo, solamente, tan solo, nada más, únicamente. Només et vol conèixer, solo quiere conocerte. Només podré anar-hi demà, nada más podré ir mañana. 2 només que solo que, solamente que.  [...]

[usat només en infinitiu] v intr dejar de ser.  [...]

[usat només en tercera persona i en les formes nominals] v intr → caldre  [...]

[usat només en infinitiu] v tr dr [acceptar] adir. Adir una herència, adir una herencia.  [...]

f 1 [successió] alternativa, alternancia, alternación. 2 alternativa. Només té una alternativa, solo tiene una alternativa. 3 taurom alternativa.  [...]

-ada adj 1 aprobado -da. m 2 [en un examen] aprobado. Només he tingut un aprovat, solo he tenido un aprobado.  [...]

v tr 1 fam aflojar, soltar. Només li vaig poder fer escaguitxar deu euros, solo pude hacerle aflojar diez euros. v pron 2 tèxt deshilacharse.  [...]

adj 1 [del començament] inicial. adj i f 2 [lletra] inicial. 3 pl iniciales. Va signar només amb les seves inicials, firmó solo con sus iniciales.  [...]

f pl 1 [darreres gotes d'un líquid] escurriduras. 2 fig [restes] escurriduras. De l'herència, només li'n queden escorrialles, de la herencia solo le quedan escurriduras.  [...]

[usat només en tercera persona] v intr pesar, doler, saber mal, lamentar tr. Em reca molt d'haver-vos de deixar, me pesa (o me duele, o me sabe mal, o lamento) tener que dejaros.  [...]