FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privat físicament de l'ús de la paraula. És sord i mut. És mut de naixença. Escola de muts. fer el mut No dir paraula. Que no profereix sons, que no té crit. Animals muts. Que no diu paraula. L'acusat va restar mut tot el temps. Mut d'admiració. fer muts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de remetre o perdonar; l'efecte. La remissió dels pecats. La remissió d'un deure. No hi va haver remissió: hi vaig haver de restar tot el dia. La remissió total d'un deute. Acció de remetre a la voluntat, al judici, d'altri. Indicació amb què es remet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que s'escapa dels pulmons en l'expiració. Pudir-li a algú l'alè. Un elixir que perfuma l'alè. fer un alè Reposar una estona. perdre l'alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d'un esforç violent, d'una forta emoció, etc. prendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retardar (l'execució d'alguna cosa). He endarrerit la cuita del pa. Aquest accident del motor endarrerirà molt la feina. L'execució d'una cosa, restar en retard. Fent tantes festes, la feina s'endarrereix. S'han endarrerit en els pagaments. Ésser deixat endarrere d'altres en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gràfic que indica l'operació de restar i les quantitats negatives (-). Part estreta d'un rem entre el galló i la pala. Escrit detallat dels successos, de les situacions i dels diàlegs d'un film o d'un programa de ràdio o de televisió. Guió de muntatge. Guió literari [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb les seves proeses. Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar. Una veu que encanta tothom. L'encanta cuinar. Una bellesa, una gràcia, que encanta. Una veu que encanta a tothom. Li encanta cuinar. Restar immòbil contemplant una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir (un o més mots) amb una gran força d'expressió, amb lentitud, etc., per assenyalar-los d'una manera especial a l'atenció de l'oïdor, perquè no pugui restar cap dubte sobre el que volen dir. Un cos que es mou inclinant-se a un costat i a l'altre de la posició [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en tindràs prou i encara te'n sobraran. No ésser necessari. Després d'haver vist això, sobren les paraules. Sobra dir que els temps canvien. Estar de massa en un lloc, en una reunió, etc. Aquí, hi sobres, noi: ja te'n pots anar. Restar després d'haver-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
? servir un client d'una mercaderia Fornir-la-hi. restar algú servit [o restar algú ben servit] Restar malparat, en mala situació, perjudicat. Li n'ha dit de tan grosses que ha restat servit. anar algú servit [o anar algú ben servit] Estar equivocat d'esperar alguna cosa. Si et [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparar-lo detingudament en silenci esperant l'hora de realitzar-lo. covar una malaltia Tenir-la latent. covar una malaltia Fer llit per guarir-ne una de poc greu. restar a covar la cendra Romandre en un indret quan tots els altres se n'han anat. Ésser mantingut quasi apagat, latent, fins al moment d [...]
