FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
restar de pedra Expressió que indica una gran sorpresa. Tros de matèria mineral de certa grandària desprès naturalment o tret artificialment d'una roca, emprat ordinàriament com a material de construcció. El noi li va tirar una pedra. Un munt de pedres rodoladisses. Treure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
burocràtics ni directius. En diversos esports de pilota, jugador que distribueix el joc. Allò que serveix com a element de referència. Preu base. base imposable Import sobre el qual recau un impost determinat. base liquidable Import que resulta de restar de la base imposable el valor dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Gran nombre. Nombre de gent hagué de restar a fora. sens nombre Innombrable. Un viatge ple de perills sens nombre. Categoria gramatical que, en algunes llengües, marca els substantius, els determinants, els pronoms, els adjectius i els verbs com a entitats úniques o plurals a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encontre violent, brusc, d'un cos contra un altre. Em va donar un cop a l'esquena. Vaig rebre un cop al cap. Em vaig donar un cop al braç, contra la paret. Del cop va restar sense sentits. Errar el cop. Parar el cop. Em va donar un cop amb una barra, amb una canya, amb el colze. Cop de martell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú en un estat d'ànim que no és bo per a res, que no se'n pot treure res. tenir els dies comptats No restar sinó un nombre limitat de dies a viure o a ésser vigent. Aquest pacient té els dies comptats. Aquell enamorament tenia els dies comptats. tot el sant dia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malament. posar els peus en un indret Anar-hi. Fa anys que no poso els peus en aquell antre. no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus] V. cap¹. posar el peu al coll a algú Vèncer-lo. posar quelcom als peus d'algú Oferir-li-ho en homenatge. restar [...]
Un dels significats més habituals del verb esperar és 'restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa'.
En aquest cas, es pot construir com un verb transitiu o bé com a intransitiu pronominal i, aleshores, pot regir les preposicions a o fins a. Per [...]
El verb esperar, que s'utilitza habitualment en el sentit de 'restar en un lloc fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa', és transitiu i, per tant, regeix complement directe. Per exemple:
Fa una hora que l'espero (i no Fa una hora que li espero).
Tothom l'esperava ansiosament (i no Tothom li [...]
envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es [...]
Promesa que exagera el benefici bàsic d'un producte o un servei, que pot restar credibilitat a l'anunci i generar rebuig i frustració quan el consumidor o l'usuari no veu acomplertes les seves expectatives. [...]
