FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comportament patològic típic d'algunes formes d'esquizofrènia catatònica, caracteritzat per unes actituds contràries a aquelles que es podia esperar dels estímuls presentats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça o cambra abans de la sala o peça principal. fer antecambra Esperar en l'antecambra. Cambra auxiliar on desemboca l'injector dels motors amb precombustió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bellugar-se dins la gàbia. fer gabiejar algú Fer-lo gruar, entretenir-lo amb enganys, fer-lo esperar per una cosa que desitja i que se li nega de moment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar tendra, més tendra, (alguna cosa). La cocció entendreix els llegums. Aquell espectacle em va entendrir el cor. Esdevenir tendre, més tendre. Aquesta carn, hem d'esperar que s'entendreixi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça que es troba immediatament abans d'arribar a la sala. fer antesala Esperar en l'antesala el moment d'ésser introduït a la peça on hi ha la persona a qui fem una visita, que tractem de veure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esperar o d'esperar-se, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa; l'efecte. Una llarga espera. tenir algú espera Tenir la paciència, la calma, d'esperar. Si la gana l'arbora no té espera. tenir alguna cosa espera Ésser ajornable. Aquesta feina no té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar (un gènere) en diners. Adinerar el gra, el blat, el vi, l'oli. Algú, treure de la venda (d'una cosa) més diner del que podia esperar. Aquest sap adinerar tot el que porta al mercat. Arreplegar diner, fer-se ric. Persones que només pensen a adinerar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encolar; l'efecte. Hem d'esperar que l'encolada de les cadires sigui ben seca. Conjunt de peces de fusta prèviament untades de l'adhesiu adient, posades a prémer alhora o en una mateixa tongada amb caragols d'estrènyer, congrenys, serjants o amb la premsa. [...]
