Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

tallar

1 talar, tallar arran de terra una arbreda.
arranar o arrasar, tallar arran. Arranar l'herba.
tallantar o esculpir (→), tallar figures de relleu.
tallusquejar, tallar barroerament.
retallar, tallar all˛ que sobra d'una cosa.
entretallar, fer incisions o talls en una cosa; tallar figures de mig relleu.
entallar, fer talls profunds en una cosa.
cranar, fer un tall en una cosa com a senyal.
seccionar, tallar, esp. en llenguatge mŔdic.
amputar (un membre del cos).
cisar, tallar amb les tisores o la cisalla.
cisellar, entallar amb el cisell.
llevar. Amb un cop d'espasa li llevÓ el cap.
troncar, tallar el tronc d'un arbre.
truncar o troncar, tallar l'acabament o c˙spide d'una cosa. Un con truncat (o troncat).
segar. Segar el blat. Una mÓquina li va segar la mÓ dreta.
xisquejar, tallar trossos prims d'una peša de suro.
escatir, tallar, esporgar. Escatir-se les ungles.
fendre o fendir (l'aire, el vent, l'aigua). Les fletxes fendien l'aire amb un brunzit. Cp. esberlar
estellar o asclar. Asclar llenya. Estelleu aquestes cadires i cremeu-les.
escapšar, pr˛p. decapitar (→); en general, tallar la punta d'una cosa.
escabotar, tallar la cabota, la punta, una part, a una cosa.
capolar o picolar, tallar en trossos petits. Capolar carn, llenya, un tros de metall.
tatxar, fer un tall quadrangular en una sÝndria, un melˇ, etc., per comprovar-ne la qualitat.
escodar, tallar pedra amb l'escoda.
escarpellar, tallar amb l'escarpell. Heu d'escarpellar aquestes arrels, per treure-les.
destralejar (amb la destral)
dentar, tallar una cosa, esp. una roda o una cremallera, fent-hi dents.
estassar, tallar la malesa, les bardisses, etc.
esbarzerar, tallar esbarzers.
abrillantar, tallar en facetes com un brillant.
acoltellar, fer talls semblants a coltellades, en un vestit, com a adorn.
esmotxar, retallar la vora o les parts sortints d'una cosa. Hem esmotxat la parra.
guillotinar. Guillotinar una raima de paper.
assocar (un arbre), tallar-lo arran de terra.
desboscar, tallar un bosc.
desboscassar, tallar llenya del bosc.
trempar, tallar una ploma (d'oca) de manera que serveixi per a escriure.
escrestar, tallar la cresta a un pollastre, etc.
esmonyonar o espunyar, tallar els monyons, Ús a dir, les mans.
desnassar o esnarigar, Ýd. el nas.
desorellar o eixorellar, Ýd. les orelles.
desmamellar, Ýd. els pits.
Cp. xollar o esquilar, tondre (el pŔl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc.

2 (tallar-se pron.) → clivellar-se.

3encreuar -se.

4interrompre.

5aclarir.

6mesurar.

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions