Distingir (una cosa) d'altres per qualitats peculiars. A mesura que el món medieval surt de la infantesa els artistes s'individualitzen. Particularitzar 1 . [...]

Separar (alguna cosa que està barrejada, confosa, amb altres). Pervenir a la coneixença (d'alguna cosa difícil de penetrar, d'esbrinar). Distingir amb la vista (alguna cosa llunyana). [...]

Acció d'adjuntar. En gram., zeugma. En jur., unió dels béns mobles d'algú als d'un altre, d'una manera inseparable, però que permet de distingir les dues parts. Cosa adjuntada. [...]

Acció d'encegar o d'encegar-se; l'efecte. Té un encegament per aquella noia. Debilitat passatgera de la visió, la manifestació més comuna de la qual és la incapacitat de distingir entre certs colors. [...]

Acció de mesclar; l'efecte. Forma d'adquisició de la propietat de béns mobles per accessió, consistent en la unió de coses que es barregen i es compenetren talment que no es poden separar ni distingir. [...]

Marcar, descriure, distingir, pels caràcters propis. Constituir el caràcter (d'algú o alguna cosa). Els símptomes que caracteritzen una malaltia. Tenir una propietat com a característica. Aquest trastorn es caracteritza per una acceleració del ritme cardíac. [...]

Que passa o es transfereix de l'un a l'altre. Que té o selecciona un complement directe. Verb transitiu. Una oració, construcció, transitiva. Propi dels verbs que seleccionen un complement directe. Cal distingir els usos transitius dels intransitius. Que té el seu terme [...]

Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l'especial accent de veritat que transmeten les seves obres. Una persona, una cosa, distingir-se d'altres de la mateixa espècie. L'arquitectura romànica se singularitza sobretot en els [...]

Fer diferent. Aquests caràcters són els que diferencien el fòsfor roig del fòsfor blanc. Esdevenir diferent. Cal diferenciar-se dels altres. Separar o distingir (una cosa) d'una altra constatant-ne les diferències. L'accent gràfic ens serveix per a diferenciar [...]

Acció de distingir o de distingir-se; l'efecte. La distinció del bé i del mal. La distinció dels fonemes en vocals i consonants. Fer una distinció, una distinció subtil. Sense distinció d'edat, de sexe. Tots sense distinció. Qualitat de distingit. La [...]