FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina política medieval que considerava el poder civil sotmès a l'autoritat eclesiàstica, a la qual restava vinculat legalment. Clericalisme, ultramuntanisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distingir (una cosa) d'altres per qualitats peculiars. A mesura que el món medieval surt de la infantesa els artistes s'individualitzen. Particularitzar 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a Galícia i a Portugal. Llengua romànica medieval parlada a la franja occidental de la península Ibèrica. Relatiu o pertanyent al galaicoportuguès. Literatura galaicoportuguesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial municipal inferior executor dels manaments del municipi, de l'alcalde, etc. Agent judicial. Alt oficial reial amb competències judicials i executives a les èpoques medieval i moderna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda emesa pels comtes de Melguell i després per la ciutat i els senyors de Montpeller i els bisbes de Magalona, d'àmplia circulació en l'àmbit català medieval. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'escriptor i metge medieval Arnau de Vilanova o a les seves doctrines. Relatiu o pertanyent al teòleg francès Antoine Arnauld o a les seves doctrines. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument aeròfon de fusta, de so agut, amb un tub cònic i llengüeta doble, semblant a la xeremia. Instrument medieval de doble llengüeta, de so més suau que la xeremia. [...]
