81.
catxo 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat cap a terra, ajupit. [...]
|
82.
cefalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma o desenvolupament del cap. [...]
|
83.
desemparat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té cap empara. [...]
|
84.
suc 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop pegat amb el cap. [...]
|
85.
testarrada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat amb el cap. [...]
|
86.
saiga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, amb un gran cap i un nas sortint i carnós semblant a una petita trompa, amb banyes perpendiculars al cap, que habita les zones estepàries des del Caucas fins a la Xina (Saiga tatarica). [...]
|
87.
capficada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca que s'encorba i es colga sota terra traient només el cap, la qual, tallada en haver arrelat, forma una nova planta. Capficall. [...]
saiga
f. [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, amb un gran cap i un nas sortint i carnós semblant a una petita trompa, amb banyes perpendiculars al cap, que habita les zones estepàries des del Caucas fins a la Xina ( |
88.
presidencialisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Règim polític en què el president de la república, elegit directament pels ciutadans, és alhora el cap d'estat i el cap del Govern. [...]
|
89.
intocable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot ésser objecte de cap blasme, de cap crítica. Individu de les castes més baixes, rigorosament marginades, de la societat de l'Índia. [...]
|
90.
transhumar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els ramats, desplaçar-se anualment, cap a les terres baixes a l'hivern i cap a les muntanyes a l'estiu, per aprofitar millor les pastures. [...]
|