Sacerdot a qui un bisbe posa al capdavant d'un grup de parròquies del bisbat amb la missió de fomentar i coordinar l'activitat pastoral i exercir certes funcions de vigilància. [...]
Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copó o la custòdia en presentar-la a l'adoració dels fidels o portar-la processionalment. [...]
Gènere de fongs (Aspergillus sp), de la classe dels ascomicets del qual es coneixen unes 600 espècies, distribuïdes extensament per tot arreu, de manera que llurs espores són inhalades amb facilitat. El nom li fou donat per Pier Antonio Michelis (sacerdot i micòleg italià del segle XVIII) en [...]
v tr 1 relig bendecir. El sacerdot beneí els nous esposos, el sacerdote bendijo a los nuevos esposos. Beneir la taula, bendecir la mesa. 2 relig [Déu] bendecir. Déu el beneí amb una nombrosa fillada, Dios le bendijo con numerosos hijos. Déu et beneeixi!, ¡Dios te bendiga!3 [lloar] bendecir. No [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 destruir, gastar. devorar(fig.). Les flames devoraven goludament l'embigat ressec. 2 menjar, beure. sumir, consumir, el sacerdot, el pa i el vi eucarístics. 3 (consumir-sepron.) (s'usa sobretot fig.) querar-se, consumir-se alguna cosa a poc a poc. migrar-se migrolar-se amigrançar-se [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. missa de mitjanit, la del dissabte sant. missa d'or, la que celebra un sacerdot el dia del cinquantenari de la seva ordenació. missa negra, simulacre de missa, celebrada (segons la llegenda) en honor d'una potència infernal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Ant. Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà. 4 m. i f. Persona que pertany a un orde religiós. sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular. monjo(->), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.). cenobita [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cantar algú, fer-lo confessar. ésser confés(un acusat), haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa. 2 (confessar-sepron.). Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot. confessar(v. intr.). El malalt demanà per confessar. buidar el sac(fam.) fer bugada(fam.) fer [...]
