FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar gradualment d'un estat més perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució. Envoltat d'enemics, l'Imperi romà finalment decaigué. La festa, quan te'n vas anar, va començar a decaure. Disminuir en salut, força, vigor. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un moviment reformista de l'islam sorgit el segle xii. Membre de la dinastia califal pertanyent a aquest moviment, fundadora d'un gran imperi al nord d'Àfrica i a la península Ibèrica, que reemplaçà el dels almoràvits. Califa de la dinastia almohade. Relatiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de decaure. La decadència de l'Imperi romà. La decadència de les arts. Aquell cantant està en decadència. Una època de decadència, en què són en decadència els costums, les arts, les lletres. Procés de debilitament d'un sistema social com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renunciar (a alguna cosa que hom posseeix). Ha abdicat la seva autoritat. No podem fer que aquesta gent abdiqui els seus drets. Abdicar el poder. L'obligaren a abdicar la corona i l'imperi. Persones que han abdicat la pròpia llengua. Abdicar el seu llinatge. Abdicar les creences, les opinions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer a trossos (una cosa construïda), arruïnar-la. Destruir un edifici, un pont. L'incendi ha destruït el bosc. Destruir un imperi. Destruir el comerç d'un país. Posar fi a l'existència (d'algú o d'alguna cosa). Destruir els microorganismes patogènics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home que és cap de família especialment molt extensa. Cap de família anterior a Moisès, segons la Bíblia. Vell venerable, d'una gran autoritat moral. Nassí . Títol donat en l'antiguitat cristiana als bisbes de les cinc seus principals de l'Imperi romà: Roma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sobirà d'un imperi. L'emperador de Rússia. L'emperador d'Alemanya. Napoleó I, emperador dels francesos. La reina d'Anglaterra i emperadriu de les Índies. Muller d'un emperador. L'emperador i l'emperadriu d'Àustria. Peix de la família dels xífids, d'uns 4,5 [...]
