1.
imperi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imperar. L'imperi de la voluntat en les accions humanes. L'imperi de la llei. Neptú té l'imperi del mar. Autoritat sobirana d'un monarca que porta el títol d'emperador. L'imperi de Napoleó. Estat sotmès a aquesta autoritat. L'Imperi romà. L'Imperi d [...]
|
2.
imperi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Estat secundari en expansió. [...]
|
3.
imperi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 imperio. 2 valer un imperi fig [valer molt] valer un imperio (o un Perú, o un potosí). 3 imperi colonial hist imperio colonial. 4 mer imperi hist i dr mero imperio. [...]
|
4.
imperi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dominació, influència. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
estil imperi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indumentària. Confecció
Línia de vestit inspirada en l'època napoleònica que es caracteritza per una faldilla frunzida que surt de sota el pit. [...]
|
6.
apocrisiari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignatari de l'Imperi bizantí encarregat de transmetre les respostes de l'emperador. Mandatari dels papes a l'Imperi bizantí. [...]
|
7.
imperiosament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera imperiosa, amb imperi. [...]
|
8.
dàric
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda d'or de l'Imperi persa. [...]
|
9.
bizantí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Bizanci. Relatiu o pertanyent a Bizanci o als territoris de l'Imperi bizantí o als seus habitants. Imperi bizantí. Relatiu o pertanyent a l'art i a l'estil arquitectònic desenvolupats a l'Imperi d'Orient, especialment entre els segles iv i vi. Arquitectura bizantina [...]
bizantí -ina
|
10.
agà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'Imperi otomà, el qui exercia un comandament. [...]
|