1.
suportar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aguantar al damunt el pes (d'una cosa) impedint que caigui o s'enfonsi. Els pilars que suporten la volta. Rebre (el pes, l'esforç, d'una cosa) sense cedir, sense ésser-ne damnejat. La teulada no pogué suportar el pes de la neu i s'enfonsà. La nau no podia suportar més temps [...]
|
2.
suportar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
suportar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un pes, un embalum] soportar, aguantar, sostener. Els pilars que suporten la volta, los pilares que soportan la bóveda. 2 [resistir] soportar, aguantar, resistir. La teulada no va poder suportar el pes de la neu, el techo no pudo soportar el peso de la nieve. 3 fig [mals, adversitats [...]
|
4.
suportar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
xerraire. endurar, suportar una cosa amb paciència constant. encórrer, posar-se en el cas d'haver de suportar alguna cosa. Encórrer la ira d'ells. empassar-se la saliva(fig.) aguantar la porra, suportar les molèsties que ens ocasionen. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 Impedir, una cosa, que caigui o s'enfonsi quelcom que és al damunt d'ella. sostenir aguantar (→) servar. Les cames no em serven, de cansat que estic. tenir. He caminat tant, que les cames no em tenen. 2 Aguantar un pes sense cedir. resistir treballar (intr.). Aquesta biga treballa massa, pel gruix que té, suporta un pes massa gran. aguantar 3 Fig. → tolerar. aguantar. Ja no puc aguantar més la seva impertinència. pair (fig.). No poder pair algú. dragar. No el puc dragar, aquell fanfarró. sofrir. No la puc sofrir, aquesta xerraire. endurar, suportar una cosa amb paciència constant. encórrer, posar-se en el cas d'haver de suportar alguna cosa. Encórrer la ira d'ells. empassar-se la saliva (fig.) aguantar la porra, suportar les molèsties que ens ocasionen. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
5.
patiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de patir. Suportar durs patiments. Haver de suportar aquestes molèsties: quin patiment! [...]
|
6.
encobeir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Protegir, curar sol·lícitament. no poder encobeir algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. En Joan no la pot encobeir. [...]
|
7.
impaciència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de paciència per a esperar, per a suportar. [...]
|
8.
dragar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La terra obrint-se, les aigües, un xuclador, etc., engolir (quelcom). Desaparegué com si la terra l'hagués dragat. Engolir (la vianda). El veiessis, com draga! no poder dragar algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. [...]
|
9.
pair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digerir 1 i 2. Un aliment difícil de pair, de bon pair. Mai no va poder pair que l'enganyessis. no poder pair algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. L'Albert no pot pair la seva cunyada. [...]
|
10.
endurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suportar amb una paciència constant. Hagué d'endurar moltes privacions, contrarietats, disgustos. Dejunar. [...]
|