111.
bisbat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
diòcesi prefectura apostòlica, territori de missió regit per un bisbe delegat, abans d'esdevenir diòcesi. arquebisbat, bisbat regit per un arquebisbe. arxidiòcesi, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
112.
plata 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
plàtera safata(per a portar gots, tasses, etc., o per a presentar quelcom) bacina. Una bacina ovalada d'aram. Cp. enciamera, ravenera, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
113.
xarxa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
filat malla, el teixit de xarxa. art, xarxa de pescar. eixàrcia, íd. mànega, xarxa de forma tubular. xàvega, xarxa de corda, de malles grosses. Una xàvega per a portar palla. xavegó, xàvega petita. tremao tremall, xarxa o filat per a caçar ocells o per a pescar al riu. telao teles, íd [...]
filat malla, el teixit de xarxa. art, xarxa de pescar. eixàrcia, íd. mànega, xarxa de forma tubular. xàvega, xarxa de corda, de malles grosses. Una xàvega per a portar palla. xavegó, xàvega petita. trema o tremall, xarxa o filat per a caçar ocells o per a pescar al riu. tela o teles, íd. filoja, treball de malla fet amb l'instrument anomenat filoja. ret, xarxa fina que hom fa servir per a retenir el cabell. gandalla, lligadura de malla. mosquer, xarxa que hom posa sobre un cavall, etc., per preservar-lo de les mosques. barriola, bossa de xarxa. bossat, xarxa de corda que hom posa sota el carro per a portar-hi càrrega. Moltes xarxes de pescar tenen noms condicionats per la forma o per la destinació: Rall. Esparver. Armallada o xarxa de ratera. Cinta. Joeller. Alatxera. Saltada. Salabret. Sardinal. Sendera. Tir. Traïnya o teranyina. Xavegada. Sonsera o sonsotera, etc. Cp. plexe: xarxa de venes o de nervis, en un organisme. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
114.
regraciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
v. tr. El complement directe pot ésser la persona que hom regracia (el vaig regraciar per l'ajut que m'havia prestat) o bé la cosa que hom agraeix (li vaig regraciar l'ajut que m'havia prestat). En el primer cas, el complement indirecte és introduït per la prep. per; en el segon, és representat [...]
|
115.
desgast
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
El fet de desgastar-se una cosa. ratadura, pròpiament, desgast fet per una rata, rosegant; per ext. desgast en general. menjament. El menjament d'una moneda. erosió, desgast produït a la superfície d'un cos pel fregadís d'un altre o per l'acció dels elements. corrosió Manuel Franquesa i [...]
|
116.
espesseir [o espessir]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
concentrar condensar deflegmar(un líquid, per evaporació o destil·lació) reduir(per evaporació) prendre's, espesseir-se un líquid per refredament. llotejar, es diu del fang, espesseir-se fins a tenir la consistència del llot. Cp. travar-se la llengua: espesseir-se, com quan algú està borratxo [...]
|
117.
mitjançant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per mitjà de a costa de per obra de. Ho obtingué per obra d'uns amics. a preu de. Ho obtingué a preu de grans sacrificis. gràcies a. Ho vaig obtenir gràcies a la teva influència. a cop de. A cop de plors ho aconsegueix tot. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
118.
salt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 saltiró, salt petit. bot gambirol cabriola estrompassada, salt que hom fa per passar per damunt d'una cosa. estrapada, salt violent del cavall. Cp. sobresalt: salt a penes perceptible causat per una forta impressió sobtada. 2 Fig. canvi. 3 assalt. 4 cascada. 5 omissió. Manuel [...]
|
119.
anvers
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cara obvers davant(m.) recto(d'una pàgina) dret. El dret d'un teixit, d'una medalla (per oposició a revés). Ant. Revers. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
120.
acurat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pulcre. És un treball molt pulcre. castigat, es diu esp. d'una composició literària, d'un parlament, de l'estil, etc., netejat de faltes, d'incorreccions, etc. polit impecable primoter, excel·lent per la seva delicadesa, per la seva correcció, el seu treball acurat. acunçat(fig.) estudiat [...]
|