Resultats de la cerca bàsica: 112
|
51.
tit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el llenguatge infantil, pollet, moixó, ocell petit. Crit amb què hom crida els pollets o l'aviram. Tits, tits! Xiscle . Crit del tord al temps del zel o de la passa. [...]
|
|
52.
empinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar dret i més alt de la posició normal. Posar-se de puntetes. La criatura s'empina per arribar a l'interruptor. Alzinar-se . La dama s'empinà i cridà que allò era un ultratge. [...]
|
|
53.
cridar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer crits. No cridis, que m'eixordes. Quan li embenaven la ferida, cridava! Ja em puc escarrassar cridant: ningú no compareix. Parlar massa alt. Quan parla, crida. Fer sentir una protesta, un clam. Cridar contra els usurers. Cridar contra un abús. Dir (alguna cosa) cridant. Cridaven [...]
|
|
54.
cridaner -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que crida contínuament, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner. De to molt intens, excessivament viu. Colors llampants i cridaners. Un blau cridaner. Estrident, s'aplica a un so, a una veu. La veu cridanera d'aquell company de classe no l'ajudava [...]
|
|
55.
curiositat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a la casa dels veïns. Cosa rara, estranya, que desperta l'interès i crida l'atenció. Curiositats científiques. Ens mostraren les principals curiositats del museu. [...]
|
|
56.
enrogir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Envermellir. L'alba enrogia el cel. Una bufetada li enrogí les galtes. L'aigua s'enrogí de sang. Tota l'illa enrogeix del sol de la posta. La vergonya l'enrogí fins a l'arrel dels cabells. La Joana s'enrogeix una mica quan la crida la mestra. La cara li enrogeix per la vergonya. La [...]
|
|
57.
nominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al nom. Una crida nominal. Una votació nominal. Que té la funció d'un nom. Que existeix de nom, però no en realitat. Que té el nom d'una cosa però no ho és realment. La seva autoritat és purament nominal. Que correspon al funcionament [...]
nominal
|
|
58.
anunci
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anunciar; l'efecte. Avís mitjançant el qual és posada alguna cosa en coneixement del públic. La plana d'anuncis del periòdic. Anunci de defunció, de casament. Discurs persuasiu breu presentat al públic consumidor que crida la seva atenció sobre [...]
|
|
59.
vocació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. vocació hereditària Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d'obrir-se el procés successori per la mort del causant. [...]
|
|
60.
respondre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació). M'ho han preguntat a mi, i no sé què respondre. Li ha respost que [...]
|
nominal
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al nom. Una crida nominal. Una votació nominal.
2 adj. [FL] Que té la funció d'un nom.
3 1 adj. [LC] Que existeix de nom, però no en realitat.
3 2 adj. [LC] Que té el nom d'una cosa però no ho és realment. La seva autoritat és purament nominal.
4 adj. [EL] Que correspon al funcionament previst com a normal i permanent en un aparell, una màquina o un dispositiu qualsevol. Tensió nominal. Freqüència nominal.