Resultats de la cerca frase exacta: 142

31. maquiavel·lisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria política de l'escriptor florentí Nicolau Maquiavel. Política sense escrúpols. Actitud del qui cerca aconseguir els seus fins amb astúcia, mala fe i sense declarar obertament les intencions. [...]
32. denunciar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar, notificar. Denunciar la guerra. denunciar la fi d'un armistici [o denunciar un armistici] Anunciar la represa de les hostilitats. denunciar la ruptura d'un tractat [o denunciar un tractat] Fer conèixer a les potències contractants l'expiració d'aquest tractat. Fer [...]
33. santificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sant, declarar sant. Reverir com a sant. Celebrar (una festa) com a consagrada a Déu. Acostar (algú) a la perfecció dels sants. Acostar-se a la perfecció dels sants. Amb aquelles humiliacions se santificava. [...]
34. testificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provar (alguna cosa) valent-se de testimonis o de documents autèntics. La manca de documents ens priva de testificar-ho. Declarar com a testimoni en un acte judicial. Va testificar que havia vist com l'agredien. [...]
35. incapacitar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar judicialment que (una persona) és impedida de governar-se ella mateixa, per causa de malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, i determinar l'extensió i els límits de la seva capacitat d'obrar. [...]
36. negar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar que no és (allò que altri afirma, suposa, pregunta). Ell va negar que fos italià. Ell no pot negar que això és veritat. Ell no ho afirma ni ho nega. negar Déu Declarar que no existeix. Algú, no confessar (el delicte de què és acusat). Les [...]
37. condemnar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena. Els jutges no es decidiren a condemnar-lo. L'han condemnat per lladre. Condemnar a mort, a deu anys de presó, a una multa. Declarar passible d'una condemna. El codi condemna el fals testimoniatge. Déu condemna la [...]
38. confessar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona catòlica, reconèixer o declarar voluntàriament (els pecats) a un sacerdot a fi de rebre l'absolució. Confessar un pecat. Coneixent que es moria, demanà per confessar. Confessar-se d'un pecat. Confessar-se culpable d'orgull. En la quaresma dejunem i ens confessem [...]
39. declaració
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de declarar o de declarar-se; l'efecte. Una declaració d'amor. Fer una declaració. Declaració de valors. Una declaració de guerra. La declaració dels testimonis. Declaració de voluntat. prendre declaració Fer que algú declari alguna cosa i [...]
40. professar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar obertament (la fe, la creença, l'opinió, pròpia). Admetre lliurement (una religió, una doctrina, etc.). Dedicar un sentiment intens (d'afecte, d'admiració) envers algú. Li professava un veritable afecte. Fa anys que es coneixen i es professen una gran [...]
Pàgines  4 / 15 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>