FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'extremitat toràcica de l'ésser humà compresa entre l'espatlla i el colze. S'ha trencat els ossos de l'avantbraç i el del braç. Extremitat toràcica de l'ésser humà, especialment la part compresa entre l'espatlla i la mà. Es recolzava amb els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. A aquell, ja li conec el joc. Manera de manejar les armes. Unió de dues coses que permet que l'una es mogui amb relació a l'altra. El joc d'una clau en el pany. El moviment de l'una d'aquestes coses respecte a l'altra. El joc del colze. El joc de les forces que agiten el món. [...]
, però, veritat, Teresa (i no brenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple: colze, cotxe, nostre, genoll (i no colzo, cotxo, nostro, jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats [...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
indica mera localització, cas en què se sol fer servir l'article: a la taula. Per exemple:
Les claus són a la taula.
El got ha deixat una marca a la taula.
Va recolzar el colze a la taula.
[...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]
Material de contacte en què el twirler fa passar el bastó d'un colze a l'altre per la part de davant del cos mitjançant ejeccions i girs del tronc a dreta i esquerra. [...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)