Resultats de la cerca frase exacta: 590

Diccionari de la llengua catalana
161. enverinar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matar o danyar per enverinament. Irritar (una nafra, un mal). El fregadís us enverinarà la ferida. La ferida se m'ha enverinat. La renyina s'ha enverinat més que mai quan la crèiem apaivagada. [...]
162. esguerrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No reeixir en l'execució (d'alguna cosa), fer-la malament. El sastre m'ha esguerrat el vestit. Fer malbé. Ens esguerrarà tot el que hem fet fins ara. Esguerrar-se un projecte, una collita. Mutilar.  [...]
163. espassar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar-se'n, desaparèixer calmant-se, mitigant-se. Tot el matí que pica però la gana no li espassa. He pres un calmant, però la migranya, el dolor, no m'espassa. Espassar-se la tempesta, la pluja, la boira. [...]
164. trotada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de trotar una estona més o menys llarga. Fer una trotada. Moviment de qui camina de pressa, es mou molt o treballa ràpidament. L'he volgut acompanyar, i m'ha fet fer una trotada! [...]
165. aconsellar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar consell (a algú), guiar-lo indicant-li el que ha de fer. Jo el vaig aconsellar. L'han aconsellat bé. Indicar a algú (el que ha de fer). Aconsella-li que no hi vagi. M'aconsellen de tenir paciència. Jo no faré pas mai això que ara m'aconselleu. Indicar a [...]
166. punxa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que punxa, sia la punta aguda d'una cosa o la cosa mateixa terminada en punta aguda. Les punxes de la gatosa li han esgarrinxat les cames. M'he punxat amb les punxes del filferro. M'he clavat una punxa. Pena intensa i persistent. Allò que causa aquesta pena. Fibra curta obtinguda com [...]
167. abillar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adornar amb vestits luxosos i altres ornaments. L'havien abillat amb vestits de seda. M'abillo per agradar-me a mi mateix. abillar-la Tenir diners. Té, ara es compra un cotxe nou: es nota que l'abilla!  [...]
168. emparaular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un tracte de paraula (sobre alguna cosa). Ahir vaig emparaular els mobles. Em sap greu, però ja m'he emparaulat amb la Mercè. Els presos s'havien emparaulat de no complir amb l'església. [...]
169. abstenir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se de menjar carn. Abstenir-se d'estudiar. Abstenir-se de votar. En el dubte, abstén-te. Privar-se d'alguna cosa, especialment de menjar o beure. M'abstinc del vi. S'absté de la carn.  [...]
170. amargar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir amarg. Aquesta beguda m'ha amargat la boca. Afligir moralment, llevar el goig. Aquest fill, amb el seu mal cap, li amarga l'existència. Tenir un gust amarg. Un xarop que amarga com el fel. [...]
Pàgines  17 / 59 
<< Anterior  Pàgina  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  Següent >>